Diumenge 21 de Maig de 2006

Un relat de: Palaus

Sembla ser que la música acompanya el moment. És trist. Fa estona que la cançó es repeteix, però no es fa pesada. Fa prou calor com per encendre l'aire condicionat, activo el mode sleep que programo que en un període de 10 minuts es pari sol, encara no és l'estiu i potser no n'hi ha per tant. Em despullo, deixo la roba recolzada a la cadira que hi ha a l'escriptori, la de rodes. Depèn de quina hora m'aixequi demà, potser me l'hauré de posar per tal d'estalviar temps i poder agafar l'autobús a l'hora. Encara em queda estona despert, haig de llegir un llibre de català i acabar de memoritzar les preguntes de l'examen d'educació física, tinc les preguntes. No trobo el pijama, no recordo si l'he deixat al lloc habitual on deixem la roba bruta, el bidet, o si l'he portat a fora a rentar. A sota el llit no hi és, a la cadira tampoc. Obro l'armari, en trec un de net i me'l poso. Quan l'obro penso en ella, en el que l'estimo i l'enyoro. La porta arriba al seu destí, topa amb l'altre ja que es un armari amb tres portes que es desplacen lateralment, la del mig està més enfora, de manera que l'esquerra i la dreta topen i deixen, només, a la vista, una zona de l'armari.

Abans m'ha enviat un SMS (Short Message Service), m'explicava que demà possiblement no aniria a classe, que si així era és perquè es trobava malament, però això no era tot. Preguntava, també, que què és el que esta succeint aquests dies, necessita saber-ho... igual que jo. D'ençà fa un parell de setmanes, o potser més hi tot, el meu estat emotiu no és el de sempre... Si, la gent encara es pregunta com puc està tot el dia somrient, però a la que em veuen seriós es preocupen, se'ls hi deu fer estrany veurem amb tal actitud. Jo m'excuso amb una frase més que coneguda per ella, per quan estic així "Estic pensant." o "Penso.". Si, crec que és això el que faig sota una cara trista i llarga, una cara seria amb, diria jo, molta expressivitat a l'hora d'enfocar els temes emotius. D'aquí la cançó que fa quasi bé una hora que es repeteix: tranquil·la i trista. No se la gent a que atribueix romàntica... però jo crec que no ho és encara que pel que he entès parla de l'amor i la distància. La necessito, d'això n'estic segur... igual que fa quasi bé ja un any, quan vaig reunir prou valor com per a demanar-li per a sortir amb mi, i així ser la meva parella. Diria que l'estimo tan o més que aquell dia, i els 365 dies abans de la cita anunciada, però no crec que sigui cosa per a comparar. Sé que l'estimo, d'això n'estic segur. Torno a encendre l'aire condicionat, activo de nou el mode sleep ja que em sento acalorat... potser es de donar-hi tantes voltes, no es que sigui precisament un dia de molta calor i menys vorejant mitja nit. Ella és única, necessito mimar-la com, crec, que ningú podrà fer-ho, necessito que es noti segura al meu costat i amb l'ambient que ens envolta, busco el millor per a ella i per a nosaltres. No soc perfeccionista, però si detallista. Intento cuidar la situació de manera que tot surti de la manera més còmode, però no se si es així. Em sento trist al notar que a vegades ella no hi és, no perquè senti que no m'estimi ni res per l'estil, sinó pel simple motiu de que esta distant, encara que no la perdo de vista, relacionant-se amb altres persones... però això no em molesta, només en algunes ocasions en les que crec que potser esta insegura, i jo no faig res, simplement, m'entristeixo i em quedo amb el conegut xoff de manera que quedo ressentit durant un període de temps. Això ella ho nota al instant, crec, ella i els demés, suposo. Un estat atònit que es veu d'una hora lluny.

Ara seguiré intentant llegir-me el llibre, ja que hi porto tot el dia i només estic a la pàgina 58 de les 220 que té. Procediré a memoritzar l'examen, m'he imprès unes còpies en blanc a mode de pràctica. Encendré de nou l'aire condicionat ja que em sento un altre cop acalorat. Intentaré buscar una resposta a això i deixar-ne constància un altre dia aquí.

T'estimo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Palaus

Palaus

2 Relats

1 Comentaris

1823 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00