dissidència (a propòsit de jai-alai katumbi express i, sobretot, del p.p.)

Em cago en la puta i maleïda Constitució.
Em cago en la puta mare que la va parir.
Em cago en la puta dreta,
sobretot en els que van amb les majories.
Em cago en els grans fills de puta
que, amb una plomilla o amb una editorial per escriure,
es pensen que el món és com el que veuen ells.
Em segueixo cagant en tots els fills de la gran puta
que, en lloc de cascar-se-la
[i fins i tot esquitxar-nos una mica,
el que fan és tocar-nos els collons
[amb les seves putes dèries.

Què us han fet els dissidents que no es dutxen cada dia
i que blasmen en aquest món que creieu perfecte.

No podrem pas pensar en allò que creiem
i sobretot en allò que no creiem,
que és precisament amb el que valtros apostoleu.

Amb la Bíblia o la puta Constitució,
sempre us resta l'última solució:
obrir-la pel mig i, quan tingueu la polla tibada i suelta
-la teniu mai o d'aquí us vénen tots els mals-,
poseu-la al mig i tanqueu el llibre
amb mala hòstia.
Us serà fàcil amb la mala bava que gasteu.
Ajupida, segur que per fi ejaculeu.