Cercador
Dionisíaca
Un relat de: Taliarc- Compartir:
Crits extasiants que s'eleven al cel de la gola embriaga
abracen el cos dels estels, flames en joies de gel,
corren pels arbres del bosc, com columnes d'un temple a la vida,
murmuren grimpant tronc amunt mots embruixats a les flors,
brinden amb llavis untats de melassa aromàtica encesa
d'olors i colors i sabors, d'ambre, ambrosia i arboç,
ballen pel suau regueró de l'orella i en palpen les corbes,
amb tendres alens com dits fins, l'olpe i el lòbul carnós.
Corro pels clars mentre crido entusiasta un comos cardíac
forjat d'inspirats evoès, ballo al voltant de l'altar,
libo amb licor amarant i em corono de pàmpols alegres
el cap tot ungit de perfums, fang, fel i sang com el vi,
ànima que omple de vida la ment posseïda i impregna
la gola embogida d'alcohol, bàlsam melós de l' abís.
l´Autor
1 Relats
0 Comentaris
801 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Tinc 17 anys. No sé perquè escric, igual que no sé perquè visc ni perquè estimo ni perquè respiro, ni perquè no acabo amb aquest "estat de no-suïcidi" que segons Cioran és la vida. I és que, si tot es pogués explicar, viure perdria tota la seva gràcia i meravellosa absurditat.Un lema? Aquests versos de Catul:
Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.
No ho sé, però sento que em passa i em torturo.