DIFERENTS DELS ALTRES, ESPECIALS.

Girona ens va unir, érem dos estrangers en una ciutat nova, plena de misteri. El destí va fer que ens trobéssim, una simple casualitat que va canviar el camí de les nostres vides. Qui havia de dir que la màgia de la ciutat, podria unir a dues persones completament diferents tan sols passejant pels seus carrers.

Els carrerons de Girona escoltaven atentament les converses, els riures, les anècdotes que m'anaves explicant. El carrer de la Força, la plaça de l'Oli, el carrer dels Ciutadans, eren els espectadors de la nostra història, la història que va quedar guardada entre aquelles parets de pedra i que mai s'esvairà.

Dia rere dia, era cada vegada més feliç, però te'n vas anar, deixant-me sola en aquest món tan gran, amb totes les dificultats. Dificultats que tu abans em feies veure tan senzilles, que amb tan sols tancar els ulls es minimitzaven i s'esborraven del meu cervell.

Com vaig poder creure que els miracles podien passar? M'imaginava que eres el meu conte de fades, el conte que des de ben petita esperava ser la protagonista. Vaig pensar que eres el desig a l'alçada de les estrelles que a poc a poc s'estava fent realitat, però la nostra aventura es va anar acabant.

Ara el meu cor està buit, només em queden les paraules que un dia em vas dir i les passejades que ens van unir. Em queda la màgia que porto dins el cor per anar vivint.

Ara sé que els somnis només estan pensats per quan dorms i que els desigs que es demanen a les estrelles simplement no es fan realitat. Però seguiré endavant, amb la mateixa il·lusió que tenia al principi, amb la força que em caracteritza i no recauré davant les adversitats que em posa la vida.

Sí, potser a vegades et trobaré a faltar, però una mica de nostàlgia sempre va bé, per recordar que una vegada, en el passat, algú ens va fer sentir que érem diferents dels altres, especials.