Diàlegs de postes de sol I

- Reclamo noves informacions sobre el teu somriure.
- El de veritat o el jòquer?
- Saps que sempre m'han fet por les cartes d'infinits significats.
- Doncs, si t'he de ser sincera, últimament s'ha convertit en una mena d'utopia, com els orgasmes quan me'n anava al llit amb tu.
- No sabia que les milicianes ataquessin a traïció.
- Si et quedessis a la reraguarda no et passarien aquestes coses...
- Les infermeres em tractaven malament.
- Sort que ets expert en pujar a avions i trens, eh.
- De fet, sóc expert en triar els avions i trens on he de pujar.
- No serà tant...
- No et vaig reclamar mai el bitllet de tornada.
- Però vas tenir-ne la temptació.
- La temptació deixa l'aixeta de la banyera oberta per a que al dia següent hi hagi goteres al meu sostre.
- No facis de Marilyn Monroe sense piga tu ara, saps de sobres que no et funciona...
- I tu no facis de cinèfila-psicòloga-bohèmia addicta a la marihuana i al bon sexe.
- No se si t'ho vaig dir mai, però el meu màxim objectiu és que la meva vida s'assembli com més millor a una pel·lícula espanyola.
- Hollywood mai ha estat el teu estil. Tu ets més de tetes, culs i finals oberts.
- I tu millor tot ben mastegadet, no fos cas que te'ns hi ofeguessis...
- Val més que vigilis més amb aquesta llengua bífida.
- Doncs be que t'agradava quan et continuava baixant després del melic.
- Eren altres temps.
- Més feliços?
- Menys avorrits, si més no.
- Encara em necessites.
- Tu també.
- Jo no em puc necessitar si encara no m'he trobat mai.