Dia dolent

Un relat de: Marc Freixas

Tinc el cor ferit i encongit,
i sembla més petit del normal, i tinc por,
i em tremola el pols, fins i tot per escriure aquest poema.

Sóc més trist del què em pensava,
i sempre m'amago rera un somriure,
per tenir l'amor prop de m;
prop de les coses que m'agrada estimar.

I no vull sentir-me així;
vull sentir el meu cor net,
i no vull que em pesi la vida,
perquè mereixo riure i no plorar.

Les bones persones també tenim dies dolents;
dies per oblidar un mal record,
que es posa al cap i sembla un núvol gris.

Tenim moments tristos;
moments difícils de dominar,
que se'ns escapen de les mans,
perquè ens fa por de sentir-nos abatuts.

Un mal presagi el pot tenir qualsevol;
però els començaments dolents fan mal,
i tots els seus finals em fan plorar.

Avui és un dia dolent,
un mal record, un núvol gris.

Avui sóc trist i abatut,
un mal presagi, un final de plors;
demà serà un dia nou,
i serà diferent de ben sgur.

I quan arribi la nit el cel s'enfonsarà,
i caurà amb la foscor del negre;
i quan torni el nou cel s'enlairarà el Sol,
perquè pugui tornar a entrar la claror,
per les finestres de cases diverses.

Comentaris

  • MeRAVILLÓS[Ofensiu]
    fasepenhaa | 30-11-2007 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt aquest poema, hem sembla meravillós que una persona tengui tants d'anims, i quan te un problema no acotar el cap i seguir endavant...

    sort amic!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.