Dia dolent

Tinc el cor ferit i encongit,
i sembla més petit del normal, i tinc por,
i em tremola el pols, fins i tot per escriure aquest poema.

Sóc més trist del què em pensava,
i sempre m'amago rera un somriure,
per tenir l'amor prop de m;
prop de les coses que m'agrada estimar.

I no vull sentir-me així;
vull sentir el meu cor net,
i no vull que em pesi la vida,
perquè mereixo riure i no plorar.

Les bones persones també tenim dies dolents;
dies per oblidar un mal record,
que es posa al cap i sembla un núvol gris.

Tenim moments tristos;
moments difícils de dominar,
que se'ns escapen de les mans,
perquè ens fa por de sentir-nos abatuts.

Un mal presagi el pot tenir qualsevol;
però els començaments dolents fan mal,
i tots els seus finals em fan plorar.

Avui és un dia dolent,
un mal record, un núvol gris.

Avui sóc trist i abatut,
un mal presagi, un final de plors;
demà serà un dia nou,
i serà diferent de ben sgur.

I quan arribi la nit el cel s'enfonsarà,
i caurà amb la foscor del negre;
i quan torni el nou cel s'enlairarà el Sol,
perquè pugui tornar a entrar la claror,
per les finestres de cases diverses.