Deu pètals de poesia (II)

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

-EL FAR-

Vas deixar
De ser far
A la nit del meu mar.


-PRECIÓS-

El teu temps és preciós,
Com el teu record,
Incalculable tresor
A l'arca del meu pit.


-NITS DEGUDES-

No marxaré del teu costat
Fins que no pugui tornar-te
Totes aquelles nits d'amor
Que et tinc degudes.


-DEMÀ-

Ara no pensis i tornem a fer l'amor,
Demà serà un altre dia,
Sé que deixarem d'estar junts,
Però si tornem a estimar-nos,
Si no desunim els nostres cossos,
Aquest demà no arribarà mai.


-ELECCIÓ-

Arribat el moment de triar
Entre la meva vida i el teu amor,
Vaig triar-te sense pensar:
Saps que no tenia cap altra elecció.


-DELIT-

Com no sabia el teu nom,
Vaig cridar enmig d'aquella gentada:
Delit!
Només tu vas fer la volta
I jo no vaig poder fer res més que somriure.


-FIRMAMENT-

Dins els teus ulls,
Les estrelles no moririen mai de velles,
Sinó de simple alegria.




-FESTA MAJOR-

És festa major
Dins el teu cos,
A la teva boca,
A la teva pell, els teus pits,
Al teu coll,
Esclaten mil castells de foc,
Acabem de fer l'amor,
I al teu cos
Encara tremolós,
És festa major.


-CELEBRAR-

Hem de celebrar aquest esdeveniment,
Un altre cop ens trobem,
Com cada dia,
Des de fa…
Tota una vida…
Això s'ha de celebrar!


-TEMPS-

On és el temps?
On l'amagues quan em beses?

Comentaris

  • Pesimisme o optimisme[Ofensiu]
    somniseva | 13-03-2008 | Valoració: 10

    Quan he llegit aquesta poesia (que m'encanta) m'ha deprimit perquè tot el que dius i com utilitzes la metàfora dels pètals perfectament, crec que és igual que la vida mateixa, vas arrencant un a un i tot el bo del temps i de les oportunitats que tenim però i llavors, què ens queda?.