Desperta'm

Són dos quarts de deu. Per mi, persona mandrosa com la que més, és molt aviat, massa aviat, per un matí on no tinc res a fer. Però ahir li vaig dir que em despertés quan ho fes ell.

Pica la porta i mig obro els ulls. Em cago bastant en tot. Ja? Com que no reacciono massa, s'acosta i em fa ticu-ticu amb el dit. Aconsegueixo articular un "hola, bon dia". Ell em fa alguna pregunta que no recordo i jo responc una incoherència. Ell somriu.

Sap que al matí necessito una estoneta al llit abans de ser persona, així que s'espera. Seu al meu llit. Enretira el nòrdic i es posa al llit amb mi. M'abraça. I va fent ticu-ticu periòdicament perquè no em torni a adormir.

Finalment m'aixeco i esmorzem.

Ell: Què faràs aquest matí?
Jo: No sé. Res.
Ell: I perquè m'has dit que et desperti?
Jo(pensant): M'agrada com em despertes.
Jo(parlant): Perquè si no dormiria tot el matí i tampoc és el cas.