Desitjos i promeses.

Un relat de: Eclipse87

La mel en la teva mirada, la teva dolça llum
de cada despertar, ensenyen a la meva vida
el fràgil què és l'estimar.

De vegades encara en el meu record, es mou
aquell sincer i bonic saber en que el teu
aroma i la teva bellesa destapen en silenci,
el meu nou despertar, un nou despertar que
em presenta un nou dia carregat de noves
emocions i alegries junt amb tu.

Moments que floreixen com camps de roses
entre històries d'ahir, amb la frescura de les
fragàncies que en els teus llabis desprén el
nou vespre, un nou vespre com qualsevol altre,
carregat de bonics records de moments
inolbidables que em viscut junts.

Durant les nits en que sempre comparteixo
amb la meva amiga soletat, ens veig naufragant
junts pel profund i complicat mar de la vida,
mentre entre llàgrimes desitjo que junts puguem
passar per sobre de les ones d'aquest mar
sense sortir-ne mullats, i alhora li prometo intentar
mantenir aquest mar calmat, sense grans ni petites
ones al nostre costat.

T'estimo vida meva, res ni ningú ens separarà,
és el meu desig i a la vegada la meva promesa, t'adoro.

Comentaris

  • HOLA ECLIPSE[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 29-09-2004

    he llegit els teus dos relats, i amb tota seguretat hem quedo amb este, sintoninitza molt be amb la meva mena de ser.
    Anim, i un consell, escriu, escriu molt, pero tambe llig i comenta . . . sempre hi haura un ull que et vigilara.
    et prometo comentar-te ( sempre que pugui i tingi temps)
    salutacions.

  • caramb[Ofensiu]
    mar - montse assens | 04-09-2004

    aquest poema està fet a mida, utilitzant paraules molt especials, i per a algú molt especial... (suposo)

    benvingut/da a relats

l´Autor

Foto de perfil de Eclipse87

Eclipse87

5 Relats

9 Comentaris

18913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33