Desitjos i promeses.

La mel en la teva mirada, la teva dolça llum
de cada despertar, ensenyen a la meva vida
el fràgil què és l'estimar.

De vegades encara en el meu record, es mou
aquell sincer i bonic saber en que el teu
aroma i la teva bellesa destapen en silenci,
el meu nou despertar, un nou despertar que
em presenta un nou dia carregat de noves
emocions i alegries junt amb tu.

Moments que floreixen com camps de roses
entre històries d'ahir, amb la frescura de les
fragàncies que en els teus llabis desprén el
nou vespre, un nou vespre com qualsevol altre,
carregat de bonics records de moments
inolbidables que em viscut junts.

Durant les nits en que sempre comparteixo
amb la meva amiga soletat, ens veig naufragant
junts pel profund i complicat mar de la vida,
mentre entre llàgrimes desitjo que junts puguem
passar per sobre de les ones d'aquest mar
sense sortir-ne mullats, i alhora li prometo intentar
mantenir aquest mar calmat, sense grans ni petites
ones al nostre costat.

T'estimo vida meva, res ni ningú ens separarà,
és el meu desig i a la vegada la meva promesa, t'adoro.