Cercador
Desig de mare
Un relat de: Miquelet Setencàrrecs- Compartir:
“La lluna..., la pruna...,” tarareja un cop darrera l’altre, incansable, la perpètua reina de la casa..., la meua filleta estimada, el meu tresor més especial, amb uns ulls com ametlles torrades, una llengua que sembla no cabre-li dintre la boca, unes ulleres de savi setciències i aquells palmells de les mans capaços de fer embogir a qualsevol endevinadora del futur amb la seua simplicitat. Sempre inconstant, sempre rodoneta com una nina de les d’abans, sempre tan poc coordinada (un peu per allí i un braç cap allà), sempre amb aquell cor seu tan delicat, sempre mostrant un afecte excessiu, sempre amb el cor a la mà, sempre estimant-me, sempre desitjant...
La princesa que em té pres el cor va sortir del meu ventre amb un tret genètic anòmal que la feia un xic diferent dels altres nadons de l’hospital, però un cop superat el sentiment de por inicial, vaig poder veure, valorar i gaudir d’una oportunitat única per estimar i ser estimada, per donar i per rebre sempre amb una passió desmesurada. M’he adonat que la vida resulta meravellosa quan superes els obstacles que ella, traïdora i juganera, ens va posant pel camí, però la campiona de totes les medalles d’or de les meues olimpíades particulars m’ha mostrat que aquests obstacles poden ser diferents i que potser els superarem més lentament però els superarem plegades i essent això l’únic important.
La pubilla major del poble de casa meua mai em negarà un petó malgrat li hagi renyat més del compte després d'una trapelleria, d’ella sempre rebràs molt més a canvi del que tu li hagis pogut donar.
La pirata dels meus mars mai jugarà bé al tennis, ni serà la més ràpida esquiant, però nedant no podrà atrapar-la mai cap tauró famolenc i, amb el meu ànim i confiança, la meua filla estimada, aconseguirà alçar el vol, ser independent, anar a l’escola, treballar, estimar i ser estimada o, com vol ella, ser la millor astronauta del món mundial per poder així arribar a la lluna i fer-li un petó a aquella galta tan rodona com la seua.
La princesa que em té pres el cor va sortir del meu ventre amb un tret genètic anòmal que la feia un xic diferent dels altres nadons de l’hospital, però un cop superat el sentiment de por inicial, vaig poder veure, valorar i gaudir d’una oportunitat única per estimar i ser estimada, per donar i per rebre sempre amb una passió desmesurada. M’he adonat que la vida resulta meravellosa quan superes els obstacles que ella, traïdora i juganera, ens va posant pel camí, però la campiona de totes les medalles d’or de les meues olimpíades particulars m’ha mostrat que aquests obstacles poden ser diferents i que potser els superarem més lentament però els superarem plegades i essent això l’únic important.
La pubilla major del poble de casa meua mai em negarà un petó malgrat li hagi renyat més del compte després d'una trapelleria, d’ella sempre rebràs molt més a canvi del que tu li hagis pogut donar.
La pirata dels meus mars mai jugarà bé al tennis, ni serà la més ràpida esquiant, però nedant no podrà atrapar-la mai cap tauró famolenc i, amb el meu ànim i confiança, la meua filla estimada, aconseguirà alçar el vol, ser independent, anar a l’escola, treballar, estimar i ser estimada o, com vol ella, ser la millor astronauta del món mundial per poder així arribar a la lluna i fer-li un petó a aquella galta tan rodona com la seua.