Desànim

Un relat de: Anton Millás Tirvió
Quan el desànim creua la meva porta
veig un espai i un temps que ha passat,
que ha sigut la meva existència?
a puntetes he caminat i ningú s'ha adonat.

Ja no sento veus
només la lleugeresa d'un murmuri,
i el silenci inaudible de la gent
fonamenta el meu anhel.

La meva veu roman callada
i inassolible en la fredor del meu estat,
miro cap a la llunyania
i només són ombres que s'ajunten.

M'adono llavors
que pocs escrits hi ha dels meus silencis,
falten paraules per avançar
i trobar el poema del no parlar.

Entre silencis i distàncies
on són els versos íntims?
els de les rimes sense paraules,
els de les crisàlides tancades,
o els de les papallones ja volant.

Digueu-m'ho,
que el desànim s'ha instal•lat
en els versos silenciosos i callats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Anton Millás Tirvió

Anton Millás Tirvió

3 Relats

1 Comentaris

1365 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Només puc dir que sóc nou en aquest món, fins fa uns pocs mesos ni m'hauria plantejat escriure allò que pel cap em ve, al meu poble hi ha un grup d'escriptors, tots ells aficionats i com m'agrada crear powers points i vídeos , un poema d'un d'ells en imatges vaig fer i els hi va agradar com va quedar, em van convidar i és així com va vaig començar.
I ara he de dir que m'encanta escriure i transmetre el que faig, la por a compartir agradi o no, poc m'importa, si un somriure o un pensament puc arrencar que millor satisfacció.
Gracias a tots.

el meu blog per si el voleu visitar és,
petites aficions

Últims relats de l'autor