Desamor

La veu esquinçada
Plora versos molls

Llàgrimes de matinada
Trossos d'un mirall confós

Condensant-se en aquest aire
Que fa olor de solitud

Pluja roja ensangonada
A l'aigua tèbia del record

Oli líquid llisca trist
Dins una banyera plena d'amargor

Mentre els ulls buits d'amor
Ploren sens consol

Versos grisos i esquinçats
Confosos sols de matinada

La consciència s'esvaneix
Mentre la seva sang flueix

Trossos d'un mirall confós,
Que fan olor de solitud.

Dolça arriba la foscor
Aigua tèbia a la banyera

Oli líquid d'amargor
Roig de sang i desamor.