Des del pont de pedra!

Treta del diari d'un soldat, que va estar en la batalla del Ebre en el 1936.
******************
Diu així:
Al mirar-lo tant bell! Es construït pedra a pedra hi ha ma esta polit.
Amb la meva convalescència i passejant-me per d'amunt d'ell admiro tanta vista, que poc hi ha millor que ell.
La frondositat dels camps; la fresa de l'aigua clara; tantes flors i colorits; las pedres de calç blanca. En els boscos, els remats d'ovelles amb el pastor amb una ovella petita a la ma i el gos pastor que no les deixa. I la blavor del cel, i la frescor de la ribera, tot el que m'envolta es amor i no trets i mals sons, Aquí jo recupero la meva salut sencera.
Gràcies al atent metge, mercès a la dolça infermera; tot això des de dalt del pont ho recordo hi ho recordo a las voreres de la ribera.
***********************
Que jo patia una dolença, i jo estava mortificat, sacrificava ma vida i paciència i vaig tenir de ser hospitalitzat. Em visitava el senyor metge en el meu llit, em curava la infermera, amb santa paciència, les ferides que jo tenia en el meu pit, ho feia amb cura, tenia consciència.
Al passejar pel pont de pedra, penso i penso, amb el meu atent metge, hi amb l'amable infermera, que jo a ells dos els i dec la meva vida entera.
Al curar als seus malalts, era considerada la infermera, com si ella sentis aquell intens dolor dins d'ella, com les ferides de metralla que curava amb delicadesa ella.
Ja s'acaba la meva convalescència, i de poder passejar per d'amunt del pont de pedra, i de poder mirar aquella bonica vista, i d'escoltar la fresa de l'aigua clara.
Tant si vull com si no vull, haig de tornar a la guerra! Al front del Ebre, hi a ma mare enviar vena...
Per a defensar a aquella terra, terra que es la mateixa terra. Hi els que allí tenen de donar ses vides, per a ses mares, ja mai mes enviares venes.
A ses meres els cors ferits. Els cors oberts per la metralla, que no els pot curar, l'atent metge; que no pot embenar-los l'amable infermera.
Cada dia escriure una carta, si no en la trinxera, en la tenda de campanya; si no puc una carta sols una targeta, i si no en la tenda de campanya a fora a cos descobert.
Els meus pares cada dia esperen ansiosos al carter, per si els hi arriba la meva carta amb mes lletres; si un jorn li falten ja estan patint, pel seu cor un dia sens venes.
La meva mare em va dir: Escriu fill meu el que puguis, al acomiadar-me.- Si pot ser que sia cada dia.- Dons el meu cor estarà ferit sens tes cartes, sens tes lletres; les teves lletres fill meu pel meu cor, seran com venes. El meu pare també sentia la ferida del seu cor que li deia... Envia, envia lletres, que almenys embolicaran a mi el meu cor con venes.
**********************
Per fi la guerra ha acabat, i la intensa feina, del metge i la infermera entre ferits i morts el camp a quedat sembrat, en la terra es tot de la mateixa terra. Els que podem tornar a casa... Pels que no poden tornar a ella, molts precs. Els que quedem a nostres pares els i podem treure les venes. Dels que no han tornat, per ells sempre tindran venes i gases, per embolicar ferides i penes. Encara que per aqueixos cors ferits no hi han gases ni venes; del amor del metge sols consol.
Jo algun jorn tornaré a visitar el pont de pedra, hi ha admirar tanta bellesa hi ha olorar els perfums del florit prat, i gaudir dels frescor de la ribera.
On un dia jo mirava els xais i ovelles del remat. Algun jorn de ma vida quasi tenia desenganys, però aquí amb la meva convalescència, aquí vaig recuperar la meva salut sencera.
Mentre jo tingui enteniment, recordaré l'estimació de la amable infermera; recordaré a aquell simpàtic i afable metge; encara que no sia jo des de dalt del pont de pedra!

Com he dit es tret tot del diari d'un soldat que va combatre en el front de la batalla del Ebre, en la guerra del 1936, jo algunes coses sols he arreglat, però el text es íntegre, no he posat ni e tret res. Sols no dic qui es aquest soldat, sols diré que es una persona de la "L'ALTA-GARROTXA".
Es un relat del Ferran de Montagut escrit avui 28 de Febrer del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: nou_mon@hotmail.com juandemontagut@latinmail.com etc.