Des de que el món és món

Un relat de: Ferran de Montagut

En el mon nostre sempre hi ha agut guerres des de que el mon es mon, redreçarem uns anys enrera en la nostra història ja llegida, representada i coneguda mes que de sobres, sempre totes les nacions han volgut conquerir el mon i sempre han desaparegut i clar han fracassat. Començarem el que jo vull expressar sols des de l'època Romana, be tirarem sols una mica mes enrera, però poca. Atila va voler conquerir el seu propi mon llavors, poc mon es coneixia però tot i amb això Atila el Rei del uns va conquerir pobles i nacions, mes... No em va tenir prou el guanyat i va voler conquerir Roma, i allí ell i tot els seus exercits hi varen deixar la pell, ho vàrem perdre tot, tot el que tenien, el Romans el varen destruir, el varen aniquilar. Llavors els Romans no contents amb el que ja tenien varen començar a arrasar-ho tot, pobles i Nacions, varen conquerir quasi tot el mon, fins hi tot se sap mes que de sobres que ens arribaren a la nostra terra d'Espanya, estaven encegats volien ser els amos del mon, però també varen caure en el seu propi error, quelcom varen cometre i ho varen perdre tot, varen quedar aniquilats, retornaren a l'Imperial Roma que ja era casi desapareguda completament derrotats. Segles desprès fent un sal en la història del mon, hi va haver un home, un general a la França de nom Napoleó que també tenia somnis de grandesa i va començar a conquerir mon, com diu l'historia va arribar a l'Espanya i fins la Rusia Imperial, Egipte i també com els Romans quasi tot el mon va conquerir, però també va caure en desgracia hi ho va perdre tot, com diu la història va morir oblidat de tothom en una illa. Anys desprès el visionari Colom el que va convèncer al Reis de la Espanya del nou mon, desprès de moltes empresas el va arribar a conquerir, però clar també va passar el de sempre va caure en desgracia i ho vàrem perdre casi tot, millor dit tot. Molts dels que amb Colom varen conquerir les Americas es varen quedar allí també las varen repoblar gents d'altres nacions i pobles i amb els anys i guerres interiors varen constituir una nova nació Amèrica la varen fer gran i prospera amb molts Estats dins de l'unió però cadascun unit però independent, molts presidents per ella varen passar, alguns moriren de causes naturals, altres vilment assassinats. Sempre la llei del mes fort. Fins hi tot varen ser els primers de conquerir la lluna i altres planetes desprès, Mart i altres mes, i com que no en varen tenir prou varen voler conquerir un país nou Vietnam, mes allí la varen fallar aquella llargue guerra no la varen guanyar, mes tard varen llençar una bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima, fent una enorme destrossa tal... Que encara en els nostres dies hi ha gents amb ferides d'allavors. Hi son aqueixos que ara en el segle vintiun parlen de que no volen que hi hagin armes químiques de destrucció fatal, però això si ells si les poden tenir, altres Nacions no. Dons d'aquesta manera ells sempre seran els vencedors mai els vençuts, com ara estan fent a l'Irak aquest president norteamericà Buschs, Bleir Angles i l'Aznar que els tres volen un tall del pastis a costa de ¿que? De molta sang innocent la sang d'un poble que va assegurar no disposar d'aquestes terribles armes químiques, però clar si que disposava d'una cosa un or negre, el rebuscat petroli, uns soldats innocents que per ells manats molts i deixaren allí la pell. Jo pregunto: ¿Per què no van ells, els tres presidents a primera linea? Ja que d'haver sigut axis aquesta guerra inútil del dos mil tres ja no se haguessin ni començat. Han guanyat ¡si! Sadam Husein ha caigut ha desaparegut no el troben i potser no el trobaran mai, com va passar com el Bit laden que desaparegué sens deixar cap mena de rastre, cosa molt estranya. De Bagdad ells ara son els amos, però aquí no s'ha acabat volen mes pastis, volen amb enganys tots els països Àrabs per ells. Però veurem o no el que passa i com això acaba. Acabarà al igual que totes les Nacions o civilitzacions que ens varen precedir que de tant i tant que varen voler, varen quedar elles mateixes arrasades o desaparegudes. Els Americans ara volen ser els amos del mon al igual que Atila, Faraons, Romans, Francesos i Espanyols, però que queda de les civilitzacions predecessores res o molt poca cosa, ells els Americans en el seu lloc, d'on no es tenien d'haver mogut mai, ells parlen de desarmament, que demostrin ser els primers de fer ho, llavors totes les Nacions a una. Amèrica tanta envició de poder, t'esvindrà ruïna i fam.

Autor: Ferran de Montagut, escrita nit del 15/16 Abril 2003, Comarca de la "GARROTXA" (Girona) en el meu ordinador avui dia 18 d'Abril del 2003, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
Notes: Qualsevol semblança amb altre escrit no es possible, ja que aquest sols ha sortit de la meva ment. L'Autor: deMontagut
E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com el_primer_creador_de_somnis@msn.com el_solitari_dels_meus_prats@msn.com aneu_a_la_merda@yahoo.es juandemontagut@latinmail.com unic_drac_del_mon_i_llierca@msn.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886747 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)