Dels meus ulls morts de sequera

Que s'acabin les cançons
Que un dia van parlar de nosaltres;
Ja no trobo música al vent,
Ni m'ajec a l'herba amassant somnis de tu.
Tinc guardats litres de llàgrimes,
-espero trobar-los lògics algun dia-
Dins una ampolla del fang brut del desencís.
He exhaurit les hores de plorar-te,
I els meus ulls s'han esquerdat
Com la terra d'un camp erm per la sequera.
Així i tot, a voltes penso
-potser sóc una mica il.lús-
Que si ens vam dir adéu per culpa meva,
I algun dia pot començar a ploure sobre el camp erm
Dels meus ulls morts de sequera,
Que ploguin llàgrimes teves, que ploguin també
Llàgrimes meves,
Que ens fonguem en un mot que d'amor
Em perdoni,
I que després ens somniem junts sobre l'herba,
Just en el moment que tornin a viure
Els sons que parlaven de nosaltres:
Que comencin les cançons