Cercador
DEL GOIG COLGAT
Un relat de: Ballester- Compartir:
Matí. Claror incessant.
Jou del cos a la cleda, i respira.
Aspira l'esperit enfora un altre
matí, una hora
de coll de dama, la dama
altíssima damunt els prats, tesa
sobre les pedres la seva cabellera verda
de tot color. L'el·lipsi mana.
Passarà el matí i es perdrà, doncs
és en l'arrel del viu heure's osca de memòria.
Però, mentre la claror no cessa,
per què corca l'esperit el goig del suïcida?
Comentaris
-
joc de paraules[Ofensiu]donablanca | 03-01-2005 | Valoració: 8
m'ha agradat aquest joc de paraules que has fet
-
Doncs, sí[Ofensiu]Ballester | 14-10-2004
Miquel, t'agraeixo el comentari -molt tard, però és que entro molt poc- que em deixes en forma de síntesi, potser despullament, del que hi havia posat. I com que totes les interpretacions valen i són, de fet, les que fan el poema de debò, em sento retribuït.
Salut.
Manel -
Irgalundra[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 10-09-2004
El goig del suïcida
Corca l'esprit
de la claror que no cessa.
Osca de memòria
l'arrel del matí passarà.
La cabellera verda
d'Irgalundra
respira damunt els prats