Deixar una porta oberta?

Vaig obrir una porta que tu vas ajustar sense voler tancar-la. Deixant una escletxa per on es filtrava l'aire fresc de la felicitat, de la teva olor que sentia meva. Una connexió vista per molts però secreta entre tu i jo. Arraulit i covard en un racó de la cambra somniava i esperava que s'obrís, sense voler acostar-m'hi massa, temorós que es tanqués del tot. Incapaç d'acostar-m'hi però sense deixar de mirar-la, entreveient impacient la teva llum.

Presoner de la foscor, presoner de l'esperança, vaig rebel·lar-me contra el desig de llibertat. Amb tota la ràbia i odi que podia sentir vaig tancar-la fort, colpejant-la desesperat sense tu saber-ho a l'altra banda, segellant-la amb el pus de la teva desídia i la teva indiferència. Una porta pudent per fi tancada, però cicatriu imponent que tu mai vas tancar.

Sota la porta barrada, sempre present, vaig obrir-ne d'altres que resultaven ser tapiades. D'altres me les vaig dibuixar. Resignat i aferrat a una porta oberta pintada a la paret, de tant en tant miro de reüll la porta segellada. En algun moment t'hi puc veure a través, sempre preciosa, fent la teva vida sense mi.

I quan t'hi veig la meva tristor esdevé immensa.