Decisió final

En la foscor d'una habitació sense finestres, il·luminada només amb la llum de dues espelmes, Lobsang Tenzing està assegut, meditant. Ha de prendre la decisió més important de la seva vida, amb conseqüències que afectaran a milions de persones d'una manera irreversible.

Immòbil, pensa en aquesta decisió que ha de prendre, i en moltes altres coses. En tot el que ha passat els darrers cent anys, fins arribar a la situació actual. Òbviament, ell coneix molt bé la doctrina budista, sap perfectament que tot és fruit d'una cadena inacabable de causes i conseqüències. Però en aquest moment transcendental, davant de la mateixa estàtua de Buda que va presidir la seva cerimònia iniciàtica com a monjo, la mateixa que tantes vegades ha netejat amb el raspallet cerimonial, tot plegat li sembla un enorme i inconcebible estirabot.

Fa cent anys que l'exèrcit roig de Mao havia envaït el Tibet. Poc a poc, el poder xinès l'ha anat colonitzant, lentament les primeres dècades, cada vegada més de pressa amb el pas del temps. Molts tibetans encara segueixen somiant en tornar al país que havien tingut temps enrere, tot i que ja ningú el recorda. Però la Xina és el país més poderós del món, ha dominat el territori, condemnant a la població indígena a una vida miserable de pobresa i marginació, i ha convertit l'altiplà en una enorme base militar per atemorir al seu gran veí i enemic del sud. Els indis detesten als seus veïns del nord, però van amb peus de plom a l'hora de fer o desfer tractes amb ells, saben que en cas de traspassar un cert límit els hi estovarien el país a bombes abans de que tinguessin temps de respondre.

Enmig d'aquest escenari convuls, en Lobsang Tenzing ha estat proclamat com a quinzena reencarnació de la màxima autoritat tibetana. I ara es troba en la mateixa situació que el seu predecessor: massa jove, amb massa poca experiència, ha de prendre decisions transcendentals pel futur del seu poble. Sap que en cas d'acceptar l'oferiment que ha rebut haurà renunciat, per sempre, a un somni. El que pogués passar en cas de refusar la proposta, és imprevisible.

Encara quiet, sol, assegut davant del Buda, pensa en el món que coneix. En els éssers humans, envoltats d'odi, de guerres, de dolor en tots els racons del planeta. Recorda que algú li va dir que els jueus van rebutjar un oferiment similar, cent anys enrere. Sap que en tot aquest temps la pau, a l'orient mitjà, ha estat una gran desconeguda. I, de sobte, ho té clar. Definitivament, ja sap què ha de fer.

El secretari marca un número de telèfon. Desprès d'un minut d'espera, li passa l'aparell.

L'oferta segueix vigent? Als Andes?

La veu del president de l'Argentina, arriba feble, però la resposta és clara.

Segueix vigent.

D'acord. Doncs està fet.


Després de penjar el telèfon, en Lobsang Tenzing li diu al seu secretari:

- Marxem. El Tibet tornarà a començar lluny d'aquí, a l'altra punta del món.