De sobte...

Un relat de: tonettis

El soroll de les ones arrivant a la sorra que intenta eixugar-se però no pot, el sol, que il·lumina un paissatge tranquil i serè, ens escalfa amb valentia, la teva veu tan a prop, em fa feliç i penso que no hi ha lloc millor que estar al teu costat.

De sobte, una llum molt intensa em colpeja la cara,... És una llum cegadora que m'enlluenra i no em deixa veure res. On és el mar, on ets tu? Uns breus instants d'incertesa,... Un volant apareix davant meu, com per art de màgia,... El meu cos reacciona per pur reflexe, i el peu dret busca el pedal del fre, mentre que les mans intenten fer girar el volant per apartar-me de la llum que ja és molt aprop. El cos lluita per evitar el que sembla inevitable, com si l'última carta encara no estigués jugada, però els meu pensament em diu que no se'n sortirà. De sobte, tot s'atura,... Les llums ja no es mouen,... Els meus braços i cames fan una pausa,... Quins nervis que vaig passar el dia que et vaig coneixer,... I quines ganes que tenia de tornar-te a veure tot just despedir-nos. La meva vida va fer un gir quan tu hi vas aparèixer, i el meu cor batega amb força des d'aleshores, i ho fa només perquè té ganes d'estar amb tu, ganes de gaudir de la teva companyia, ganes d'omplir-se del teu amor. Em pensava que coneixia el significat de l'amor, però estava equivocat, i me n'adono quan et miro als ulls i em quedo sense paraules, quan em passo dies sencers pensant en tu sense descans, quan fins i tot en els meus somnis em poso trist quan penso que et puc perdre, quan tot sembla perfecte si estic aprop teu, quan em sento tan feliç per haver-te conegut. La teva mirada em va enamorar sense pietat, els teus petons m'han fet somniar infinites vegades, les teves mans m'han fet perdre el sentit amb les seves carícies. M'he imaginat tants i tants cops un món perfecte, on fos capaç de fer-te la dona més feliç del món, sempre amb un somriure als llavis, on pogués estar sempre al teu costat i compartir amb tu les meves ganes de viure, i poder-te explicar com m'has fet de feliç durant aquest temps, i tot el que havia pensat que podríem arribar a fer plegats. Ja sabia que no havia estat feliç fins ara, però no podia imaginar mai que la felicitat fos això que sento dins meu, i que fa que sempre em senti jove, encara que passin el temps, i que la vida és tan maca, aquest sentiment que m'empeny a estimar-te cada dia més i que em diu que et mereixes molt més del que et puc oferir.
Però hi ha una por que em persegueix i que em diu que et puc perdre, no m'agrada sentir-la aquesta veu! M'espanta. Em diu que qualsevol dia pot ser l'últim que et veuré. Que et mereixes alguna cosa millor. Que no sé fer-te feliç, i que un dia d'aquests coneixeràs algú que te'n farà realment i que serà capaç d'estimar-te tal com et mereixes.
Segurament aquesta veu té raó, que et mereixes molt més amor del que he sabut donar-te, però el meu cor només ha estat ple de tu, el meu pensament només t'ha tingut a tu, i el meu cos sempre ha estat només teu. Tot jo només he viscut per estimar-te el millor que he pogut. I ara aquesta llum m'avança que tot s'acaba, que aviat serà fosc, i que només em quedarà el record esvaït de la teva mirada, els reflexes dels teus cabells daurats pentinats pel vent, la teva veu suau i dolça ressonant dins meu, les teves mans suaus sobre les meves. Ja no et podré tenir mai més. Ja no podré abraçar-te per les nits. Ja no hi haurà més dies de platja ni més passejades a la fresca els vespres d'estiu. El que més mal em fa és no haver-te pogut donar les gràcies per haver-me fet tant feliç i haver-me fet setir estimat, i dir-te com em sap de greu no haver-te dit que marxava, potser per sempre. Les llums ja estan molt aprop, ja noto la seva escalfor. El cos ja no em respon. Ja no vol seguir lluitant. Ja no em queden forces per res més. Només tinc temps per repetir un cop més el teu nom i demanar-te un favor. Sisplau, sigues feliç.

Comentaris

  • el vertader amor mai s'oblida...[Ofensiu]
    bohèmia | 28-06-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat, m'ha enganxat de l'inici al final. Jo crec que el vertader amor mai s'oblida i quan stimes de debó, encara que es perdi `l'ésser estimat, aquest es manté sempre en el fons del cor i la memòria... Fins i tot en l'últim sospir s'hi pensa...
    Felicitats pel relat!

l´Autor

tonettis

3 Relats

9 Comentaris

53579 Lectures

Valoració de l'autor: 8.00

Últims relats de l'autor