De que tens por Joan?

Un relat de: kaba_SH

Em dic Joan, "Joan sense por" per els amics. Perque em diuen aixi? us ho explicare. Quan vaig neixer no vaig plorar, i per mes que el doctor em piques el cul, no ploraria.
Amb 3 anys em van canviar a un llit de veritat, deixan la meva "cuneta". Tots els meus amics tenian por de que un monstre visques a sota, jo no. Quan al cole posaban les injeccions de vacunas, tothom estaba blanc, tremolan, jo no tenia cap problema. Mes gran, al institut, un dia vaig tindre una baralla amb un noi molt perillos, era d'un suburbi, sempre caminaba amb una navalla a sobre. I un dia em va agafar al lavabo, amb dos amics mes. Em va treure la navalla, i me la va posar just davant dels ulls, pero jo ni tant sols em vaig inmutar. Vaig agafar-li la navalla i li vaig treure. Aquest noi no em va tornar a dirigir ni la mirada, ara ell tenia por de mi. Pero clar, ell no podia deixar asi la seva "reputacio". Va cridar el seu germa gran, un idol al seu barri perque es l'unic jove que te una pistola. Vaig surtir de clase, caminaba tranquil cap a casa, i un carrero que sempre agafaba per tallar cami, va surtir el "pistoler", amb el noiet de la navalla. Li treu la pistola, i li apunta directe al cor. "No tens por nano?" va preguntar-me. "Es clar que no" vaig respondre firmement. Va dispara. Pero no va encertar be, vaig sobreviure. Al hospital vaig tindre que explicar tot als metges, i tots ells em preguntaban com podia ser que no tingues por de res ni desde ben petit, a lo que jo vaig respondre "no tinc por de que m'apunti amb una pistola, tinc por de com sera la seva vida si no es desfa d'ella, no tinc por de una navalla, tinc por de que tingui sang freda per utilitzar-la i acabar a un reformatori, no tinc por de que em punxin amb una vacuna, tinc por de que nens que hi ha al carrer amb la enfermetat no puguin punxarse-la. No tinc por de un monstre sota el llit, tinc por del monstre que deixa a la gent sense sostre i sense llit, no tinc por de no plorar, perque tinc por de que algo que estigui pitjor que jo, m'escolti plorar".

Comentaris

  • doncs...[Ofensiu]
    Pepastor | 13-06-2006

    d'això que li passa a en Joan s'en diu empatia.

    És una cosa bona de l'ésser humà que no tots els éssers humans tenim però que es pot adquirir.

    La definició breu i senzilla és: pensar i sentir com l'altre.

    Ve d'una altra paraula que segur ja coneixes i que s'utilitza en l'esport i el joc: empatar

l´Autor

Foto de perfil de kaba_SH

kaba_SH

1 Relats

1 Comentaris

843 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Faig boxa, i per tant rebo cops al cap. Bec, i llavors mato neurones. I el meu estil de vida em fa trobarme bastants problemas, per lo que hi ha cops que estic bastant amargat. Pero res, absolutament res, m'impedeix agafa aire, i escriure. (Si algo su pregunta, no, no soc nazi)

Últims relats de l'autor