De l'amor a la vida

El doctor ha estat directe i sincer. Pinten bastos. I molt. El relotge de la vida s'accelera en un compte enrera de vertigen. Fatalment. 
Sense ser gaire conscient ja tot és fugisser. Apressat. Desordenat. Confús. De gratar en la memòria per intentar reflotar vivències i records d'un temps que ja sembla massa llunyà.
A la balança pesen molt els anys de monòtona rutina i adrenalina escassa. De poca substància. Un anar fent sense estridències. Deliberadament discret. 
De passejar amb la por i abraçat a una timidesa que amara cada gest. Pura supervivència. 
Uns prestatges polsosos plens de vells versos entrellaçats. Cançons que recorden amors impossibles i uns llavis per besar. El cor mil cops apedaçat. Projectes i somnis arraconats al calaix per manca de coratge. Autocensura perpètua.
I, amb el pas de les hores, malgrat que tota aquesta misèria s'amuntega en una feixuga motxilla carregada capciosament pel cervell, una llampegada de revolta sacseja violentament els pensaments de derrota. S'albira una petita llum d'esperança davant el futur incert. Un instint animal s'aferra a les ganes de començar de bell nou. Salvatgement. No accepta rendicions i esta disposat a deixar-se la pell per guanyar la partida.
Empeny a rebel.lar-se per ser lliure a l'hora de pensar, de fer i d'estimar. Malda per deixar anar el llast de mil prejudicis. De tot allò que fem veure i no som. És hora de ser i de creure en un mateix. De veritat. D'intentar transmetre als fills el desig d'aprendre a estimar sense cap altre límit que el respecte a l'altre. D'agraïr el somriure còmplice i les paraules generoses dels amics fets al llarg del camí.
D'estar satisfet pel fet d'haver après, que davant el dolor i la tristor,  aquesta llum d'il.lusió s’ha de mantenir encesa costi el que costi. Sempre. Perquè, finalment, has decidit que paga la pena enamorar-se de la vida.