De la terra de l'altre català

M'agraden els camps verds d'oliveres
de la meva terra.
Desafiant el riu, que l'intenta ofegar,
però que li dona la vida, que li volen arravasar
- des d'on parlen fabla fins l'Alcanar -.

Altre any van tenir un altre tint,
tint roig, tacat de llibertat,
però que amb plors i llàgrimes
el riu varen emplenar.

Eren anys d'ideals,
nostra terra n'era l'arma
que alguns volien ocupar
ara sembla que tot canvia
i només mana l'omnipresent,
també anomenat "el capital",
que bocí a bocí s'emporta
aquesta terra oblidada
que per la majoria
ara ja val menys que un ral.