De cotó

Saps?
He volgut posar entre cotons aquest poema,
Tractar-lo amb la suavitat
Amb que el sol de mitja tarda
Del final de la primavera,
Acarona els llençols acabats de recollir
De la corda d'estendre,
Que, dolços,
Custodien el teu llit i t'esperen
Amb un xiuxiueig esperançat.

No sé si ho he aconseguit,
Però almenys evoco el tènue respirar
De les lletres:
Les acabo de recollir
De la corda d'estendre
I encara fan olor de tu,
I m'acaronen els dits
Com el sol de mitja tarda
Del final d'una primavera
Esperançada,
De cotó.