..de cop

De cop va sonar, el teléfon es va possar a picar de cop, amb aquella melodia que sempre em donava un esglai, i vaig agafar l'aparell, per veure qui cridava a aquelles hores..pero el telefon era desconegut. M'ho vaig pensar una estona, peró el vaig agafar, i amb una veueta vaig contestar. Se'm gelá la sang amb la teva veu, se'm para el cor per una estona. De cop sentia la teva veu a l'altre costat del telefon. De cop el món s'havia aturat. Després de tant de temps, de somniar en trobar-te, després de tants instants pensant on hi eres, i ara de cop, estava sentint la teva veu, a l'altre costat d'aquell aparell que feia un instant havia sonat. I de cop el meu cervell bollia! tants anys esperant-ho que ara no sabia com reaccionar. Les paraules se'm quedaven a la gola, sense atrevir-se a guaitar..tantes preguntes, tantes coses per saber, tantes ganes de riure, de plorar..
Peró estaves bé, i aixó és el que conta. Aquella veu plena de força, d'alegria i de ganes, aquella veu que em va recordar tants moments..on t'acaronava per dormir, on t'ensenyava mons plens de somnis, d'inocencia, i ara, de cop, estaves aci, a l'altre costat del telefon, i ara de cop, sé que hi ets, sé que tu també em recordes, i sé que pronte podré tornar a vore't, i qui sap? pot ser dins de poc, de cop estaré abraçan-te.