De compres buscant una mare!

Caminant sens rumb, amb el seu fidel amic el gos Xu, el Nil va arribar al poble, amb molt de fred per la neu que queia sens parar. Mirant d'aparador a aparador el seguia passejant per totes les botigues, no l'importava que es el que venien a dins, però ell mirava amb ulls tremendament tristos, ja que possiblement el que ell buscava no ho veia a cap d'ells.
Qualsevol ésser humà veien aquell nen i la seva forma de mirar, hagués pogut pensar que el que buscava era aliment per dures a la boca.
Es va parar un instant per a contemplar aquells bonics i freds carrers ja quasi de nit, i aquell preciositat de llums de colors de les decoracions del Nadal, el seu inseparable amic Xu, el mirava amb ulls tristos, suposo encomanat per la mateixa tristor del seu amo el Nil.
De cop el Nil, va entrar decidit en una botiga de vestits de dona, dons en l'aparador hi havien maniquins de dones maques i molt ven vestides, sens pensar ho dues vegades, es va dirigir al taulell i va preguntar a la venedora: Aquí venen mares?
Com animals escapats de la garjola i molt sarcàsticament, les compradores que es trobaven en la botiga varen fer diferents comentaris. Ja, ja, ja varen riure! Una mare?.. Si home si! Hi ara passat el Nadal de segur que estaran de rebaixes, torna, torna desprès que potser en trobaràs alguna i be de preu. Ja, ja, ja!
Alguna altre, va reaccionar dient: Nen! Es que potser t'amara s'ha cansat de tu? Hi t'ha dit que en compris un altre?
Alguns sers humans, per a desgràcia encara no sabem distingir, sens haver ofès abans, els sentiments amargs dels nostres amics o desconeguts i molt menys en un infant.
El Nil, avergonyit i sens dir ni un mot, va sortir de nou al carrer, es va asseure en un reconec junt al Xu, hi va començar a plorar amargament i mot trist. El fred intens i la humitat de la neu que anava calant la seva bruta i vella roba, va fer que prengués la decisió d'emprendre de nou el seu camí, però... Sens rendires d'avant les burles d'aquelles persones que li havien causat tant de dolor. Va entrar en un altre botiga d'iguals condicions i dins en el taulell va fer la mateixa pregunta:
Aquí veneu mares?
En el fons de la botiga es trobava una dona de mitjana edat que al escoltar aquella pregunta? Y amb sentiment protector, es va acostar dolçament a ell i li va preguntar:
No tens mare, cel meu?
El Nil va baixar el seu cap hi la seva cara es va entristí esperant segurament alguna reacció semblant a les anteriors, entristí molt mes.
La dona li va fer una exclamació:
Com un nen petit com tu pot donar-me a mi un acudit tant gran?
El Nil se la va mirar amb cara estranyada, al que ella va reaccionar ràpidament.
Es Nadal i un nen no pot anar sol! Vos venir a la meva casa? No em tens que comprar, jo també desitjo un fill i Déu no mel va donar, potser aquesta mare que tu busques, en aquest instant ja l'has trobat en mi! Vols provar?
El Nil va contestar: Mol be! Però jo portava diners per a comprar una mare. Com et dius? Ella li va dir Karina, però por dir-me mare, com desitgis. Vius sol? El Nil li digué: Si! El meu pare va morir la setmana passada, sols tinc al Xu.
Karina! Va dir dons ell també es benvingut, farem un Nadal que no l'oblidaràs mai en ta vida!
La Karina, va agafar amorosament al Nil de la seva petita ma, li va comprar roba nova i varen sortir en direcció a una preciosa casa, a la que no li faltava de res, es notava que el seu nivell econòmic era mes aviat alt, però l'aparença de la seva persona no ho semblava.
Al arribar a casa, va sortir al seu encontre el marit, que el veure a la seva dona amb aquell nen el Nil i aquell bonic gos el Xu, va exclamar:
A que es deu tant agradable visita?
La Karina va dir; Amor meu, et porto un meravellós regal de Nadal, com saps no podem tenir fills però, Déu avui en ha posat en el nostre camí a aquest preciós nen, que està faltat d'amor i de pares que l'estimin. El Xavier... Va dir: Lloat sia Déu! Hi amb un amor infinit va agafar en braços el Nil, els dos es varen abrasar mútuament, mentre entraven dins la bella casa, ben disposats a preparar unes molt felices festes del Nadal, les mes felices des que eren casats, las mes felices de la seva vida. Hi vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conta ja s'ha fos.
No cal que os digui que els quatre varen ser immensament feliços la resta de les seves vides, dic els quatre dons també conto el Xu l'amic del nen el Nil.
*************************

Aquest relat, es mes aviat un somni impossible, ja que la burocràcia no permet tant fàcilment ni gratuïtament la realització de moltes maques il·lusions que existeixen en nostre mon, ple d'interessos creats, sens influencies, es difícil poder adoptar un fill o una filla, sempre esta la burocràcia pel mig. Moltes famílies adoptarien nens tants que ni han pobrissons perduts per aqueix mon nostre.

Ha sigut un conta relat per en Ferran de Montagut, escrit avui 30 de Març del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.