Intel·lectualoides Valencians // Cymru (Gal·les)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

És una mica més sobre la poca resposta pràctica que té, en general, la gent nacionalista ací al País Valencià.

Primer: Miquel Boronat em contesta a una carta meua sobre la (paupèrrima i vergonyant) Manifestació que vam convocar molts (i a la qual acudírem molt MOLT POCS, màxim unes 100 persones) a València, el passat dia 1 de juliol del 2005, en contra d'un Nou Mal Estatut Valencià cuinat exclusivament entre el PP i el PPSOE.

Després: Carta meua sobre els INTEL·LECTUALOIDES VALENCIANS. I també sobre la situació lingüística a CYMRU (País de Gal·les).

Qui vulga llegir, que llija.

Qui no, que ho llance al fem.

(Feu el que us dóne la gana).


I, qui es senta identificat (o no) amb el que descric, allà ell i la seua consciència.


Joanjo

Sueca, 30 de juliol del 2005


(PER FAVOR, REENVIEU AQUEST ESCRIT A TOTA LA GENT QUE US ABELLISCA. MOLTES GRÀCIES)

_
CARTA DE MIQUEL BORONAT

[...]

http://www.einesdellengua.org

Des del País Valencià (amb escepticisme meliorista).
__
RESPOSTA MEUA. (INTEL·LECTUALOIDES VALENCIANS)
_____
Títol: Gràcies, Miquel, per la teua resposta. (Intel·lectualoides Valencians // Cymru (Gal·les)).
De: "Joanjo"
Data: Diumenge, Juliol 31, 2005 5:40 am
A: golls.g****@****.com
______

INTEL·LECTUALOIDES VALENCIANS // CYMRU (GAL·LES)


Sueca, 30 de juliol del 2005.

Jei, Miquel, moltes gràcies per la teua carta. (Gràcies amb retard, però ben donades). Ja he tornat de vacances. He visitat CYMRU, el País de Gal·les. Ha sigut molt interessant. Tenen uns paisatges molt bonics. I uns acantilats preciosos. A Pembrokeshire (els de St David's, i molts més), a Holyhead (Isle of Anglesey), a Gower Peninsula... Magnífics.

He comprovat que el cymraeg, la llengua gal·lesa (totalment diferent a l'anglés), continua viva, i que els seus parlants se l'estimen i estan orgullosos de conservar-la. Venen a ser el 20% dels gal·lesos (entre 500.000 i 700.000 persones), però tenen molta força, i molta autoestima. No ha hagut tall generacional, com a Catalunya Nord.

No. A Cymru (Gal·les), els pares parlen als seus fills en cymraeg (i els fills als seus pares), com la cosa més natural del món. Eixe és el requisit bàsic per a assegurar la pervivència d'una llengua. Sense això, la batalla està perduda.

Tenim l'exemple contrari a l'illa veïna (la d'Irlanda) amb el seu idioma ancestral, el gaèlic irlandés (una llengua cèltica de la mateixa família del cymraeg). Oficialment volen recuperar-lo (ressucitar-lo). Però, en la pràctica, eixa llengua està quasi morta (com el llatí, dalt o baix). I això que ara Irlanda compta amb un estat propi (no com Cymru, ni com nosaltres).

Però és que ja poquíssima gent empra el gaèlic en el seu dia a dia quotidià. Per a ells no té utilitat pràctica. I les noves generacions ho saben. Si no troben a cap persona que els parle en gaèlic (o no quasi), ¿per què han de parlar-lo ells? Només és folcklore (per als menuts, i per als majors). Una relíquia. Una curiositat de museu.

La veritat: Una vegada els fills deixen de parlar la llengua de pares i iaios, podria dir-se que la cosa està ben fotuda.

_______________________________

Bé. D'aquest tema crec ja està tot. Passem ara a parlar sobre la teua carta. Volia dir-te que:


JO TAMBÉ ESTIC FART DE TANT D'INTEL·LECTUALOIDE QUE PUL·LULA PER ACÍ EL PAÍS VALENCIÀ.

Gent que parla molt, que es queixa més encara, però que no fa res (o quasi res).

Gent que opina i opina, des del seu altar (immaculat), que es creu en possessió de la veritat absoluta, i que, a l'hora d'actuar i de posar en pràctica tot allò que predica, es tira enrere, com si la cosa no anés amb ells. Com deixant-li la faena dura a "la plebe".

No volen embrutar-se les mans. Van de senyorets. D'eixos que ho saben tot (des de fora), però que mai no s'impliquen personalment.

I el pitjor és que no són una minoria. No. Per desgràcia, resulta que gran part del nacionalistes valencians sembla ser d'eixos "intel·lectualoides". Persones que viuen en el seu nuvolet idílic de reivindicació, molt romàntic i evocador, però que no s'atreveixen a posar els peus a terra ferma (o no els dóna la gana). (Tenen por d'enfrontar-se amb la crua realitat. I d'haver de treballar de veres i esforçar-se realment pel seu país).

Bo. Així ens va. (Als intel·lectualoides i als no intel·lectualoides. A moltíssims valencians). ((A tots no. Perquè hi ha alguns que s'estan embutxacant els diners a mans plenes, amb l'esPPeculació i altres afers. Encara que no tots són valencians)).


Bo. Ens veiem...

Joanjo Aguar Matoses

(Per cert, si no et sap malament, vaig a reenviar la teua carta i la meua a la gent. A veure què diuen. ¿Val?).


Comentaris

  • Fotos del meu viatge a Cymru 2005[Ofensiu]



    ____________________________


    Podeu veure fotos del meu viatge a Cymru (o País de Gal·les), del 2005, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157620638111011/


    I podeu baixar-vos-les també a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225760 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).