Cercador
crustacis, cromosomes...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
crustacis, cromosomes
i periferies varies
caminen per un cami
que no te ni principi ni final
i la longitud de l'espai
es immensament proporcional
a les voltes insignificants
de tots els fills de mare
que juguen com sempre
a fer de bons entre dolents
o de dolents entre bons
i de mariconades sense sentit...
ai la mare!!
que va passar de bona a puta
perque el fill
amb els seus pocs escrupols
la va reconvertir
fen-la anar pel cami que no tocava...
aquell cami dolent
dels que caminen per un cami
que no te ni principi ni final
crustacis, cromosomes,
crematoris, crostes de ferro vell,
exaltacio de les eufories descontrolades
dels que no tenen allo que s'ha de tenir
per fer-li donar un gir de cent vuitanta graus
a la situacio desesperant d'aquest malviure que tenim...
crustacis, cromosomes,
crematoris
que no tenen collons
de posar el mon que alguns estimem
en el lloc que mereix ocupar :
al primer lloc del podi,
on la pau, la llibertat i la dignitat
son els motors principals
d'aquesta vida, que de moment
encara ens deixa viure
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872872 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.