Croniques Pokémon - Proleg i Capitol 1

Un relat de: Troyandark

Capitol 0 - Pròleg
Per Víctor Domínguez Guerra

Tot començà quan, l'actual alt governament de Kanto volgué unir Jotho i Kanto en un sol estat, un estat totalitari. Aquest estat, dictatorial, s'anomenà Estats Units de Kanto, i per començar aquell govern totalitari, aboliren la lliga pokémon, i introduiren la llei de què l'alt governament de Kanto és vitalici. Construiren un excercit de entrenadors pokémon, per a defensar aquella idea, en tres anys tingueren un gran excercit, i controlaren tot el terreny. Destruiren el Team Rocket i grups terroristes similars, i l'estat entrà en un estat de dictadura. Però, amb aquelles accions, el govern és creà molt enemigs, tants enemigs què podriem dir què és més del 50% de gent què hi viu al estat. És crearen d'amagat varis grups, i és començà a preparar una guerra per acabar amb el govern totalitari, i no només el govern, també als què volien usurpar el govern als dictadors. Entraren aleshores, en una guerra civil sense precedents.

Capitol 1 - Atemptat a la seu del Alt governament de Kanto
Per Víctor Domínguez Guerra

-No hi tens perquè anar-hi-digue una veu femenina, amb to tremolós
Un noi, tot tapat amb una capa què li arribava fins al final de les cames, només deixant-li mostrar els peus, és tregué el barret llarg amb el qual és tapava, i amb els braços dins de la capa, abraçà a la noia què estava al seu costat, casi plorant.
-Ho tinc de fer-digué el noi, no gaire convençut
-I si t'atrapen? O pitjor, si et maten?-digué la noia, la qual és posà a plorar
El noi deixà d'abraçar-la. Treguè un dels braços de dins la capa, i és possà la mà a la cara, tapant-li el rostre. Un cabell curt de color marró-ros sobresurtí per damunt de la cara del noi.
-Això no passarà, no et preocupis-digué finalment el noi. S'en notava encara unes llagrimes a la cara, mentre somreia.
-Almenys digue'm què si estas en perill fugiras!-Digue la noia mentre és llençava contra el noi, per abraçar-lo.
-Clar què si-digué el noi mentre és feien un petó.
El noi deixà la noia, i feu cinc passes cap al est. Ens trobem a la sortida del Carrer Victoria, i al petit passadis què condueix al edifici del Alt Governament de Kanto, un gran edifici què s'alçà davant davant del noi, mentre la noia marxà corrents cap a la entrada de la cova, la qual era una porta de metall mig oberta, i hi entrà. El noi observà l'edifici, mentre somreia. És col-locà el barret d'una manera la qual ningú el pogués reconeixer, i començà a caminar cap a l'entrada al edifici, passant per enmig de les quatre estatues dels quatre governants de Kanto. En arribà a la porta de vidre què donava entrada al edifici, és veiè com des de dins de la capa, treia alguna cosa, i se la col-locava a la mà. Acte seguit, intentà obrir la porta. Estava tancada. Era normal. És sentí un gran soroll, i al costat del noi tapat aparegué un drac vermell una mica més petit què ell.
-Charmeleon, llançament de foc contra la porta-digué el noi
El drac, obrí la boca, i de dins, en surtí una flamarada, la qual fou llençada contra la porta, la qual és trencà formant gran soroll. El noi, passa pel forat fet pel Charmeleon, i vegué l'interior. Era un centre pokémon, però estava tancat. Al costat hi havia una paradeta de objectes pokémon, també tancada. Al final hi havia un petit passadís què donava a unes escales subterranies.
-Bé! Anem a veure què poden fer aquests desgraciats-digué el noi
És sentiren més sorolls, i al costat esquerre del noi aparegueren una bola gegant de color blanc a dalt, i vermell de avall, un rinoceront què semblava fet de pedres i un humanoide de color groc amb armadura de color marró. Portava dues culleres, una a cada mà, i un gran bigoti. A aquests se li afegiren el Drac vermell.
-A mi em sembla què ets una mica estupid, no?-Digué una veu femenina
Del passadís què donava a les escales, aparegué una dòna amb ulleres. Portava el cabell llarg, i de un color lilòs. Vestía amb una amplia túnica de color negre, i caminava amb bastanta classe. A la seva mà portava una ultraball.
-No, savia què avui només estaries tu, Ana Fuchi-digué el noi tapat, amb un ampli somriure.
L'Ana caminà, i és colocà davant del noi, i rigué amb força.
-Qui diu què estic sola?-digué l'Ana
És sentí un soroll, semblant al què és produeix quan s'allibera un pokémon. El noi girà el cap cap a la esquerra, i cap a la dreta. Per la porta trencada, havien entrat sis soldats, uniformats amb uniforme de color gris, i amb casc, davant dels quals hi havien sis Humanoides de músculs robustos. Eren Machokes.
-Els anarquistes cada vegada sou més idiotes-digué l'Ana què semblava divertir-se
S'escoltà un tir. Un dels soldats caigué al terra, darrere seu aparegue un noi, què fumava un cigar d'alguna substància al-lucinogena, i tenia rastes al cabell, de color negre. Vestia amb una camisa de maniga llarga a ratlles de colors violeta i negra, i uns texans blaus desgastats, i amb la genollera dreta trencada. A la mà dreta, encara alçada, portava una pistola, i a l'altre una pokéball. Darrere seu anaven una noia rapada al zero, amb la mateixa vestimenta, i un piercing a l'orella esquerre. Aquesta portava una escopeta. També hi anava un altre noi, aquest amb un pegat al ull dret, el qual l'havia perdut abans. Aquest vestia amb una camiseta sense manigues vermella, amb el simbol socialista, de un puny alçant una falç, de color negre, ademés d'uns pantalons texans negres. Aquest portava dues pokéballs, una a cada mà.
-Tio! Aquests anarquistes són idiotes! Només han enviat un sol soldat-Exclamà el noi del davant, abans de què el Machoke del soldat mort, se li llançés a sobre, i li girà el cap amb un cop sec. Mort a l'acte. El seu cos quedà estés al terra. El Machoke anà a per la noia, però aquesta tirà enradere, i disparà l'arma contra el cap del humanoide. Se sentí un crit de dolor, i el Machoke caigué a sobre del noi mor.
-Ana, rendeix-te-digué el noi tapat
-No em fagis riure-digué l'Ana mentre un segon Machoke és llençava contra la noia, i aquesta tornava a disparar la seva arma.
-Em sembla què no heu entrenat bé aquests Machoke-digué el noi tapat, mentre somreia-Fan tots el mateix-
-Soldats! Mateu-lo!-Digué l'Ana mentre s'intentava apartar del lloc.
-Alakazam!!-Exclamà el noi
Els quatre Machokes és diriguiren contra el noi, però quedaren paralitzats en aquell moment. Davant del noi, s'havia col-locat, mitjançant una teletransportació, l'Alakazam, el qual aixecà les mans, i feu què els humanoides forçuts quedessin flotant en l'aire. Acte seguit, la gran bola, sortí rodolant cap als Machokes, i els hi llençà una descarrega elèctrica, provocant què és quedessin sense sentit. L'humanoide groc els baixà del aire, i els quatre caieren al terra matusserament.
-Em sembla què tan sols quedes tu-digué el noi, mentre davant seu se li col-locava un Charmeleon.
-Ep, em sembla què no tens l'ultima paraula, noi-digué el noi de la camiseta vermella, el qual, acabava de treure un punyal i l'havia clavat al coll d'un dels soldats, què, espantats, corrient cap a refugiar-se darrere de la taula del centre pokémon. El cos del soldat mort caigué al terra, i el noi és dirigí cap a l'Ana.
-Perquè no?-Digué el noi tapat, bastant molest per la presencia del altre noi. L'humanoide groc, observà el noi de la camiseta vermella, preparant-se per si atacava al seu amo, el projectaria enraderre amb els seus poders psiquics.
-Jo de tu, observaria cap a on apunta l'Anju-digué el noi amb un somriure a la boca.
-Qui és aquesta?-digué el noi començant a perdre els nervis
-La noia del cap rapat què t'està apuntant amb l'escopeta-digué mentre començava a riure el noi.
-Alakazam!-Exclamà el noi tapat, girant-se per veure com la noia l'apuntava al cap amb una escopeta bastant vella. L'Alakazam, respongue a les ordres del seu amo, i disparà una potent rafaga psiquica contra la noia, la qual sortí disparada enradere, i quedà estessa contra el terra. L'escopeta, és disparà sola, i donà al cap del noi de la camiseta vermella, el qual caigué al terra mort, amb un cop sec.
-I ara parlem de negocis-digué el noi amb un somriure, mentre és dirigia cap al cadaver del noi socialista, i li donà un cop de peu al cap, el qual és girà cap a l'altra banda.
-Mai!-Exclamà l'Ana, en l'instant què és sentí el soroll què indicava què apareixia un pokémon. Una foca blanca aparegué davant de la governant de Kanto.
-Un Dewgong?-Exclamà el noi mentre apretava el puny esquerre.-Electrode!-
La bola sortí rodolant cap a l'Ana i la foca, i quan estigué allà, explotà. L'ona què causà l'explosió, desintregà el pokémon anomenat Electrode, ademés del Dewgong, què és posà davant del pokémon elèctric per protegir la seva mestra. L'Ana sortí disparada contra el passadís, i allà caigué, greument ferida, i regalimant sang a dojo. L'Alakazam és posà davant del seu amo i dels seus altres tres companys, i els protegí amb una barrera psiquica. L'explosió també afecta al edifici, del qual s'en caigué una part, més exactament la què era la tenda pokémon i el passadis què donava als interiors del edifici. L'Ana quedà sepultada avall d'una pila de escombraries del què abans havia sigut un edifici. La zona del centre pokémon sufrí la ona, i la taula de recepció és partí en estelles, les quals és clavaren en els soldats. Tots moriren. S'alçà una bona polsaguera, i després de què el núvol de pols haguè desaparés, s'observà com només quedà el noi tapat, juntament amb els seus tres fidels pokémon. El quart s'havia suicidat. Havia ésset un kamikaze. Poc després d'haver marxat la polsegada, s'escolta una explosió molt forta. Provenia dels pissos subterranis. El noi tapat cregue les tres pokéball, i guardà en elles les seves tres besties. Acte seguit, sortí corrent del edifici.
-Com és possible? No pot ésser que...?-digué el noi
S'escoltaren uns riures, seguit de unes passes.
-Com? Un dels nostres aqui?-Exclamà una veu
-Merda-Exclamà el noi tapat, girant-se i observant com tres persones de diferents altures i tapades amb el mateix uniforme què
ell és dirigien cap a ell.
-Tu, identificació-Exclamà el què semblava més alt mentre s'aixecava el barret per veure qui era el noi tapat.
-Me l'he deixat a casa-digué el noi tapat
-Una mala excusa-digué el noi alt i tapat.-Nosaltres no tenim ningun carnet identificatori ni res semblant. Impostor-
Tres pokéballs s'obriren amb el seu caracteristic soroll. De dins en sortiren un Gos negre, un gat negre amb urpes gegants i una bola de fum negre amb boca i ulls.
-Us donaré una oportunitat-Exclamà el noi tapat. Se li notava temblor en la veu.-Si fugiu salvareu la vida, sinó, morireu-
Tregué un braç de la capa, i ensenya una pokéball, què ràpidament s'obrí i mostra el rinoceront de pedra.
-Rhyhorn! Derriba'ls!-Exclamà el noi tapat
El Rhyhorn, frega la pota esquerre contra el terra, tres vegades, i és dirigí a gran velocitat contra el gos negre, el qual, en veure venir la gran roca, li llençà una flamarada a la cara. Inútil. El rinoceront impactà la seva banya en mig del estomac del gos, què sortí disparat contra una de les parets què encara quedaven dretes i hi xocà amb tanta potència, que la paret caiguè a terra. A sobre del gos.
-Oh, molt interessant-Exclamà el segon tapat, situat a l'extrem dret del noi tapat alt.-Sneasel, Raig gelat!-
El gat negre, saltà cap adalt, i de la boca n'hi sortí un raig de gel, què és dirigí contra el rinoceront, i hi impactà. El Rhyhorn sortí disparat cap a la seva esquerre, un mig metre, i mirà amb cara d'enfadat al Sneasel. Acte seguit, saltà.
-Despreniment!-Exclamà el noi tapat alçant el braç, i deixant la mà amb puny, menys el dit index.
El Rhyhorn és llençà contra la bola de fum, i aquesta caigué al terra. Aixafada. Debilitada.
-Oh! Quina massacre-Exclamà una veu greu-Ara els anarquistes és barallen entre si-
El noi tapat, és tapà més la cara, guardà el seu Rhyhorn a la pokéball, i començà a fugir del lloc, cap a la cova del Carrer Victoria.
-Què no escapi!!-Exclamà la veu greu
Un home forçut, acavaba de apareixer. Al seu costat hi havia un Gardevoir. Un humanoide de pell blanca. L'home forçut portava una capa curta vermella, amb unes plaques daurades sobre dels hombros. Tenia un tallat de cabell força extrany. La part de dalt tota curta, però per darrera i sortia una gran cabellera. Uns trenta soldats aparegueren amb Kadabras darrere seu. El seu uniforme era semblant als què havien mort abans.
-Em sembla què us ha traïcionat-digué el home forçut rient
-No em facis riure-Digue el noi alt mentre és colocava el barret i treia tres pokéballs de dins de la capa.
-Oh! Gerard!-Exclamà l'home forçut-No m'esperava veure un alt executiu anarquista buscat per les autoritats per aquí-
-Jujuju-Digué en Gerard llençant una pokéball al terra-Aquesta vegada moriras, l'altra estúpida està enterrada debaix de runes-
-Em sembla què no saps el què et dius-Digué l'home forçut-Aquesta vegada no aniré amb contemplacions, soldats, deixeu estar el fugitiu, mateu aquests!-
Els soldats, tregueren armes de foc, escopetes, hi apuntaren als anarquistes. És sentí un tret.
-Com?-Digué l'home forçut mentre notava com l'acer d'una arma li tocava al pit, i queia abatut contra el terra. La socialista del pél rapat s'havia tornat a aixecar. Els soldats és giraren. S'escoltà un crit. Una batèria de trets. Un cos caigué al terra. Abatut. Al voltant seu, començà a rajar sang a dojo.
-Ara és la nostra!-Exclamà en Gerard mentre un Charizard llençava una flamarada contra cinc soldats què saltaren pels aires, i caigueren cremats i morts metres més enllà. Mentrestant, l'Sneasel destroçà amb un puny dinàmic l'estatua de l'Ana Fuchi i la llençà a sobre de un soldat, què del cop, morí a l'acte. Els soldats, espantats, sense saber què fer, començaren a disparar contra els anarquistes. Aquests, és llençaren contra el terra. I protegits pel Charizard, què llençà una altra flamarada contra els soldats, matant-ne tres més, conseguiren esmunyir-se en uns arbres què estaven aprop.
-Vinga! Tranquilitat-Exclamà un dels soldats, mentre veia com un dels seus companys queía mort al terra, com l'acció d'ésser decapitat per les garres d'el Sneasel.
El Drac gegant alçà les seves ales, i començà a sobrevolar els soldats, llençant flamarades a tort i a dret. Matant soldats, els qual corrien a refugiar-se. Un dels soldats, recordà en aquell instant els Kadabra, i en tregué el seu de la pokéball.
-Psiquic!-Exclamà el soldat, espantat
El humanoide groc, alçà la seva cullera, i apuntà al Drac. Aleshores disparà un raig lila, què feu caure al drac contra el terra. En aquell moment, el Kadabra rebé una ganivetada per darrere, debilitant-lo al acte. L'Sneasel, clavà la garra sanguinonenta al soldat, i li rebentà el cor. Tregué la garra, deixant entreveure un rastre de sang.
-O... Onix!-Exclamà l'home forçut, què s'aixecava del terra amb forçes, mentre s'aguantava la ferida amb la mà esquerre, i amb la dreta alliberava la serp de roca, la qual és diriguí contra l'Sneasel.
-Sneasel!-Exclamà un dels nois tapats, sortint del seu amagatall. En Gerard és diriguí cap al seu Charizard, què s'aixecava del terra.
L'Sneasel puja a sobre del cap del Onix, a la mateixa vegada, què la serp gegant utilitzava l'excavar, i s'enterrava baix terra, amb l'Sneasel.
L'amo del Sneasel, sortí al trobament del seu pokémon, però fou abatut pels soldats, què ja més segurs, sortien de la seva poscició, armats i disparant.
-Nooo!-Exclamà el segon noi tapat, què fou agafat pel Gerard, i pujat al Charizard, què s'estava preparant per fugir amb el seu amo.
-Tindrem altres oportunitats. Avui toca fugir-Digué en Gerard indicant-li al seu Charizard què tenien de fugir.
Aleshores, l'home forçut veie com el gegantí drac fugia volant després de destruir l'edifici central del seu govern.
-Merda!-Exclamà l'home golpejant el terra amb la seva mà lliure.
Tres soldats s'acostaren cap a ell.
-Està ferit senyor, tenim què portar-lo al hospital-digué un d'ells
De repent, s'escoltà un terratremol, i els tres soldats foren embestits per el Onix, i moriren a l'acte.
-Estúpids! Ineptes!-Digué l'home furiós-Demaneu ajuda inutils! O sufrireu el mateix final què aquells tres-
Els pocs soldats què quedaven, treieren els seus Kadabras, i desapareixeren del lloc.
-Maleïts anarquistes!-Exclamà l'home, en aquests moments impotent. Mentre queia al terra. Estava cansat. Estava sagnant.

Comentaris

  • Molt interessant :)[Ofensiu]
    Follet del foc | 08-08-2019

    Carai, quina matança!
    M'he posat molt content de trobar un relat de Pokémon en català!
    I m'ha semblat interessant la distòpia que planteja en Víctor, tan debò s'animi a continuar. (tot i que ja té un temps aquest relat... xD)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Troyandark

1 Relats

1 Comentaris

809 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor