Cercador
CRÒNIQUES DE HUMVAR (III) La balada de Virgir
Un relat de: Gerhidt- Compartir:
Obligats a marxar de casa seva, els habitants de Humvar es van traslladar cap a l’oest, establint-se en una petita illa que actualment es coneix com Værøya. Concretament, la nova ciutat va ser edificada a la costa sud de l’illa, on avui dia podem trobar la vil·la pesquera de Sørland. En aquest punt entrem en el què els experts anomenen l’edat fosca de Humvard, ja que la guerra amb els gegants havia causat tantes baixes que la societat humvardiana va necessitar molt temps per tornar a despuntar. D’aquest període, de fet, només ens ha arribat una balada, coneguda com La balada de Virgir, que explica el següent:
Oh Virgir, llum de la meva vida; el cor se’m converteix en pedra quan penso que demà et cases. Què he fet per merèixer tant patiment, quins mals he causat perquè m’abandonis per aquell animal. Encara recordo com enterraves els teus dits entre els meus cabells, com m’apretaves els pits amb les teves mans i com et feia cridar quan et llepava el (text il·legible).
Ara he de veure com un home et posseeix, a tu, que tant t’agradava enfonsar-me els dits, que em clavaves aquella mirada lasciva que mostrava una gana infinita. Què en faràs del membre d’aquest imbècil, que només serveix per expulsar una llet que no serveix ni per alimentar un nadó.
Oh, Virgir, llum de la meva vida. No m’abandonis, esculla’m a mi. Ningú sap donar-te plaer com ho faig jo. Les meves mans estan avesades al teu cos, se’n coneixen tots els racons. Podria descriure el teu cos nu a un escultor sense que hi fossis present, i la seva rèplica seria exacte.
Vine amb mi, fuig amb mi. No tinc por de res. Els teus pares m’aprecien com a una filla, els teus amics i amigues m’estimen més que a si mateixos. No necessites casar-te amb aquell porc mentider. Té la intel·ligència d’un gegant i la destresa d’un follet silvestre.
Oh, Virgir, llum de la meva vida. Si vols ser reina de Humvar, jo et faré reina del meu món. Ningú t’estimarà com t’estimo jo. Queda’t amb mi o viu per veure’m morir. Sense tu no sóc ningú. Sense tu no em queda res.
Demà al matí t’esperaré a bord del meu vaixell, preparada per salpar cap a l’horitzó. Si a les 11 no has arribat, marxaré per no tornar.
Aquesta seria la traducció més aproximada que se n’ha pogut fer al català. A partir d’aquesta font, els experts han pogut extreure’n les següents conclusions:
En primer lloc, sembla evident que Humvar, en algun punt d’aquella època, va passar a ser una monarquia. No queda clar si aquesta monarquia era hereditària, però és probable que no. Com molts col·lectius contemporanis, per exemple els gots, el nou monarca era elegit entre els millors guerrers. En el cas de Humvar sembla que això també podia incloure les millors guerreres.
En segon lloc, tot i que aquesta opinió és discutida per molts experts, sembla ser que La balada de Virgir va servi d’inspiració a Miquel Poal, primer, i a Josep Ribas, després, per composar la seva famosa cançó “Rosó” o “Pel teu amor”.
Oh Virgir, llum de la meva vida; el cor se’m converteix en pedra quan penso que demà et cases. Què he fet per merèixer tant patiment, quins mals he causat perquè m’abandonis per aquell animal. Encara recordo com enterraves els teus dits entre els meus cabells, com m’apretaves els pits amb les teves mans i com et feia cridar quan et llepava el (text il·legible).
Ara he de veure com un home et posseeix, a tu, que tant t’agradava enfonsar-me els dits, que em clavaves aquella mirada lasciva que mostrava una gana infinita. Què en faràs del membre d’aquest imbècil, que només serveix per expulsar una llet que no serveix ni per alimentar un nadó.
Oh, Virgir, llum de la meva vida. No m’abandonis, esculla’m a mi. Ningú sap donar-te plaer com ho faig jo. Les meves mans estan avesades al teu cos, se’n coneixen tots els racons. Podria descriure el teu cos nu a un escultor sense que hi fossis present, i la seva rèplica seria exacte.
Vine amb mi, fuig amb mi. No tinc por de res. Els teus pares m’aprecien com a una filla, els teus amics i amigues m’estimen més que a si mateixos. No necessites casar-te amb aquell porc mentider. Té la intel·ligència d’un gegant i la destresa d’un follet silvestre.
Oh, Virgir, llum de la meva vida. Si vols ser reina de Humvar, jo et faré reina del meu món. Ningú t’estimarà com t’estimo jo. Queda’t amb mi o viu per veure’m morir. Sense tu no sóc ningú. Sense tu no em queda res.
Demà al matí t’esperaré a bord del meu vaixell, preparada per salpar cap a l’horitzó. Si a les 11 no has arribat, marxaré per no tornar.
Aquesta seria la traducció més aproximada que se n’ha pogut fer al català. A partir d’aquesta font, els experts han pogut extreure’n les següents conclusions:
En primer lloc, sembla evident que Humvar, en algun punt d’aquella època, va passar a ser una monarquia. No queda clar si aquesta monarquia era hereditària, però és probable que no. Com molts col·lectius contemporanis, per exemple els gots, el nou monarca era elegit entre els millors guerrers. En el cas de Humvar sembla que això també podia incloure les millors guerreres.
En segon lloc, tot i que aquesta opinió és discutida per molts experts, sembla ser que La balada de Virgir va servi d’inspiració a Miquel Poal, primer, i a Josep Ribas, després, per composar la seva famosa cançó “Rosó” o “Pel teu amor”.