Cròniques de GaiaII- Pròleg: Àguila Blanca (I)

Un relat de: L'Àngel de la nit

Les Cròniques de Gaia II

Pròleg- Àguila Blanca (I)

- Bona nit, soldat.

El sergent Backer girà l'esquena al nou recluta i s'endinsà en la nit. El soroll de les seves petjades, apagat per la neu, va desaparèixer ràpidament, deixant sol a l'atemorit soldat Roberts a la porta del complex.

El seu primer torn de nit es veia acompanyat per una de les nits més fredes del que portaven d'any a l'estepa Siberiana, tot i la presència d'un bosc dens que arrecerava el complex d'investigació. Un vent glaçat li gelava les cames, i la boira impedia veure la infinita plana que s'estenia davant d'ell. Tan sols la petita estufa de gas li tornava la calor al cos. A l'altra banda, les llums dels blancs edificis de la planta d'investigació es veien afeblits per aquella nit profunda.

No sabia qui seria capaç d'estar a menys de 300km d'aquella ciutat de gel a la que l'havien destinat. Entrar a formar part de l'exèrcit havia estat decisió seva, però no es podia imaginar que el destinarien a l'altra punta del món. Tot i les capes d'abric que portava, notava com el fred l'engolia, i sabia que les següents 4 hores serien un infern. Un infern perdut al mig de Sibèria. Va decidir donar una volta al voltant de la zona de la porta, una màquina d'alta tecnologia que permetia tancar hermèticament i es deia que estava protegida a prova de bombes. No creia que ningú s'interessés pel projecte que tenien en mans els científics. No creia que ningú sabés res d'aquells científics.

Al girar cantonada sobre la porta, veié davant seu el bosc. Un bosc ple d'avets, amenaçant i fosc. A la llum de la pàl·lida lluna, el resplendor argentat de les seves fulles donava als arbres una aparença metàl·lica. Es sentien sorolls d'ocells nocturns i altres bèsties que sortien a caçar. A part d'això, el silenci inundava el seu món. 2 mesos, 29 dies i 12 hores, va pensar. El temps que li faltava per acabar la seva feina en aquest cul de món.

De sobte es girà. Un soroll quasi imperceptible li havia arribat de darrere. Imaginacions seves, pensà. Tot i això s'apropà al lloc d'on li semblà que havia vingut tan estrany soroll. Prop d'unes roques, al costat oposat de la porta. Evidentment no hi havia res. Imaginacions seves. Tranquil·litzat, va girar-se per tornar on havia deixat la seva passejada. No va poder fer res més que sobresaltar-se quan va notar una punxada molt forta al coll. Segons després, el soldat Roberts cauria a terra expirant. El seu últim alè.

+ + + + + + + + + + + + + +

El capità Àguila Blanca havia vist tota l'escena des del bosc. Quan el vigilant s'havia apropat al bosc, Llop havia saltat en direcció les roques i es va amagar arrapat al mur. Només havia fet falta que el soldat girés l'esquena perquè Llop fes la seva feina. Un lleuger senyal amb la mà va indicar a la resta de grup que el camí estava net. Quatre ombres negres van aparèixer d'entre els arbres i es van reunir amb el capità, que estava ja dirigint-se cap a la porta quan va agafar el comunicador i va dir:

- Aquí Àguila Blanca. Ens hem infiltrat al complex. Cap problema.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

L'Àngel de la nit

1 Relats

1 Comentaris

930 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc un noi de 17 anys, inquiet pel coneixement i molt lligat a la literatura. He pensat en començar a escriure alguna cosa per anar millorant la qualitat i perquè les idees que tinc al meu cap puguin sortir i les puguin veure. Espero que disfruteu amb els meus textos. Fins aviat!