Crítiques

Un relat de: Ferran de Montagut

Conte curt que ens ensenya una lliçó:
Diu així: Hi havia una vegada que un matrimoni de pagès amb un fill d'uns deu anys i un ase, varen decidir viatjar i al mateix temps de conèixer mon també treballarien. Aleshores... Tal dit i tal fet, així marxaren els tres i l'ase, pujant d'amunt d'ella el jove fill. Al passar pel primer poble la gent comentava: Mireu quin noi tant gandul! Ell d'amunt de l'ase, hi els pobres pares, grans anant a peu.
Aleshores, la dona va dir a seu marit. Saps que? Puja tu al ase i així la gent no parlarà malament del nostre fill, aleshores el pare va baixar el seu noi i pujà ell d'amunt del ase.
Però... Al arribar al segon poble, a la gent no li va caure massa be que l'home anés d'amunt l'ase, i deien: Mireu quina poca vergonya te aquest home, permet que la seva dona i el seu fill vagin a peu, mentre que el va a cavall del ase.
Aleshores varen canviar de parer i l'home va decidir baixar del ase, i al d'amunt d'ella i va posar a la seva dona, llavors sols caminaven els dos el pare i el fill.
Al passar per un tercer poble, els convilatants les seves gents deien al beures passar: Pobre home i pobre fill, aquest home deu d'estar cansat d'haver treballat tot lo dia, i la dona el fa anar a peu, i pobre fill amb una mare com aquesta, no se, no se!
Va ser quant desprès de escoltar tot això? Varen decidir pujar els tres d'amunt del ase, i anaven fent camí enllà molt tranquils quant al arribar el poble següent, varen escoltar que els seus pobladors deien: Mireu... Goiteu... Com fan patir aquesta pobre bèstia, els tres son mes animals que l'ase que el du!
Aquesta vegada varen decidir baixar els tres i anar caminant junt al ase. Però, al passar per el proper poble, no podien creure el que les seves gents deien: Mireu, aqueixos tres imbècils van caminant, quant tenen al seu costat un ase que molt be els podria portar!
**************
(LLIÇÓ)

Sempre facis el que facis, seràs criticat, parlaran malament de tu, i et serà difícil trobar algú que trobi conformes les teves actituds.
Aleshores: Viu com millor creguis! Fes sempre el que et dicti el teu cor! O el que tu sentis! La vida es com una obra teatral que no permet assatjos, surt com surt a mida que anem vivint, no escoltis les critiques de les gents, fes sens fer mal a ningú el teu parer. Per això, canta, somriu, balla, estima i dona el teu cor a la persona mereixedora, hi intenta viure cada moment de la teva vida intensament... Abans que l'obra acabi, quant baixi el teló!

Autor: En Ferran de Montagut, escrita avui hora nou del vespres del 29 de Gener del 2005, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el que te un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: demontagut@yahoo.es aveura_si_truqueu@hotmail.com etc.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)