Crisi creativa

El contracte ho deia ben clar:
Set dies per dur a terme la feina.

En J va pensar que potser ho podia enllestir abans,
Així li quedaria temps per descansar.

Durant cinc dies va treballar de valent,
Estava en ratxa, inspirat.

Però arribà el sisè dia i li va assaltar la crisi creativa.
No penso renunciar al meu descans, pensà en J.

Així doncs, mirant les clàusules del contracte
On li encarregaven que el producte havia de estar format per:

Un mon sencer, amb rius i mars i muntanyes,
Amb boscos, amb cel i terra, amb sol i lluna, amb vent, amb pluja,

Amb animals que caminessin per la terra, i volessin pel cel,
I nedessin al mar,

Amb estrelles puntejant el firmament, amb flors de mil colors,
Amb fruits de mil sabors, amb gels i focs,

I, sobretot, una espècie superior que gaudís i sotmetés a voluntat
Però en harmonia i amb benevolència la resta de les altres coses...

En J es remogué inquiet perquè la seva crisi creativa no el permetia
Arribar a crear aquesta espècie superior, i el temps corria, fent perillar el seu descans.

Així doncs, en J decidí col·locar dins aquest món l’ésser humà,
Que tot i ser un absurd esbós d’aquella raça superior, posava punt i final a la seva crisi creativa.

I així, el setè dia,
Va poder descansar.