CREDO

(...) estic farta de gent que segueix les convencions, gent que es reprimeix, gent que no crida, que no pringa per l'altre, que no gosa dir què pensa, que posa els batecs del cor a mitja velocitat, que no viu l'ara per por de demà, que no diu ' i per què no?', que fa com que res li importa, que es resigna en l'avorriment, que no diu SI a la vida (que d'aquí 100 anys calbos), que dosifica les seves rialles, els seus plors, els seus orgasmes (jajjaja), que no investiga dins de l'altre, que no té curiositat per saber altres maneres de funcionar de les persones, que s'acomoda en el dia a dia, impassible, que dimiteix de viure el tresor de vida que té, que no VIU amb tots els sentits, que...

no som res, ens esfumem de sobte, se'ns endu el més enllà desconegut, som vanitosos pensant que ens recordaran d'aquí 200 anys, rastre no en deixarem, no som imprescindibles, ... però és imprescindible SER. no concebo el NO SER, el ser buit, erm, desert, .... em reafirmo en el SER, i em nego a NO SER per por de patir.