Crec

Un relat de: Ferran de Montagut

Crec
(Narració)

Crec en les formes, en els camins, en aqueixos que dolen, però que a la llarga donen els seus fruits. Crec en el camí de la veritat, en el camí difícil, crec en mon ànima, en aqueixa porció que es dins de mi, crec en les paraules, en las abrasades hi en les mirades, crec qui soc i qui sou i per tan en qui a pesar de las fallides no tinc intenció de deixar de ser el que soc.
Crec en el somnis, el somni bonic que penso seguir construint tants fins que no em quedin forces per a creure.
Crec en un destí, en l'historia. Crec on trepitjo, crec en l'experiència, crec en las ganes de donar i donar un mon meravellós en el que espera rebre una gota meva.
Crec en l'amistat, en els petons, en el vent, en la pluja, en el foc, en l'aire que respiro cada dia, crec en els somriures i crec en els secrets que es guarden en qualsevol persona.
Crec en el meu esforç i en el esforç dels altres, per créixer hi amb les ganes de créixer, crec en la vida hi ham la mort, i crec en la màgia amb la que toca a les persones, crec em la sort o en els fracassos, fracassos o sorts que ens pot amagar la nostra vida.
Crec en el destí i crec en un futur, en un futur millor per aquí l'afronten en el desafiament de ser fidels amb un mateix.
Crec en la meva persona sobre totes les coses, sobre tot si caic, quant no em queden forces, quan aquell ven de tramuntana bufa i els meus anhels desfà, tot hi amb això jo segueixo creien, intento aguantar, hi en retornar a la meva empresa em totes les meves forces, per a seguir creien, seguir caminant, i seguir vivint.
Crec en els sentiments meus o d'altres persones que son com jo, i que poden superar cada dia quelcom diferent per suposat.
Crec en les estrelles, en el sol en la lluna, en els astres del firmament, en que no estem sols en aquest mon de misèries, crec que hi ha quelcom mes, mes enllà de la nostra galàxia.
Crec en l'amor hi en aqueixa manera de viure sol per no haver tingut la sort de trobar la meva parella ideal, crec en la vida, en aqueixa manera de conviure de fer transcorre el temps nostre, en aqueixa forma tan perillosa hi ha la vegada tan excitant de tenir el cor obert... Dols diguem que puc fer a tu!
Perquè junts puguem construir un mon molt millor, i així recuperar el que creies haver perdut.

Ha sigut un curt relat, per en Ferran de Montagut, escrit avui 17 de Setembre el 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.

Firmament es un dibuix autor desconegut!

Comentaris

  • www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-10-2005 | Valoració: 10

    www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros

    Aqui també pots penjar en llengua catalana.

    Ara estrem a punt d'assoalir els 200 , amb només les teves, ja tripliques quasi el que tenim, oi ?

  • PEL LECTOR DE 24 ANYS[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 05-10-2005

    Que fa 24 anys que va els estius a Sant Jaume de Llierca. CONTESTACIÓ: Dita nevada es del mes d'Abril, la veritat es que ens va sorprendre a tots, el lloc es Sant Pau de Seguries, en el Ripollès. Jo baixava de Oix pel camí de muntanya anomenat la vall del Bac, mentre baixava començava a nevar poc, però en arribar a Sant Pau de Seguries ja es pot veure el resultat, em vaig tenir de quedar a dinar a el que es ara Can Mai Bosc, dons abans era situat a la vella carretera de d'amunt dels pons de Cap sa Costa. Això que es veu d'arrera meu son les escales de l'entrada a aquest nou restaurant que es d'avant mateix del restaurant de la Teuleria. Salutacions Ferran (Avui es 5 d'Octubre del 2005

  • Creure[Ofensiu]
    Xitus | 05-10-2005 | Valoració: 10

    Creure és el més important, en les coses de cada dia, en allò que ens ofereix la vida, i hauriem de saber valorar el que tenim a l'abast.
    Un lector de 24 anys que en fa 24 que estiueja a St Jaume de Llierca. De quan és, aquesta nevada?

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)