Cosmogonia per a tímids i prudents

Va succeir a les deu de la nit d'un dilluns de gener. Tots aquells que es guardaven dins seu alguna veritat que no s’atrevien a dir, van començar a sentir una inusual escalfor en la gola.

La lleu molèstia inicial va donar pas a una severa inflamació que va anar creixent, imparable, fins a aconseguir que els propietaris d'aquelles malparades faringes desafiessin la llei de la gravetat.

A poc a poc, el cel d’aquell planeta es va anar cobrint de prudents, indecisos i, fins i tot, algun tímid enamorat que ascendien suaument, sense oposar resistència, com s'eleva un globus que escapa de la mà distreta d'un nen.

Un a un van començar a desintegrar-se, formant un gran núvol de pols calenta que va anar expandint-se, fins a formar estels, cossos celestes i galàxies. Encara avui, en el planeta Terra, els científics tracten d'entendre aquella insòlita explosió que va succeir a les deu de la nit d'un dilluns de gener.