Coses per agrair (oració)

Un relat de: Ferran de Montagut

Encara que hem tapi les orelles i crido de ràbia quant toca el despertador... Dono gràcies a Déu que puc sentir, hi ha molta gent sorda, o que es fan el sor. Però jo tanco mos ulls quant el sol de la matinada entra a raig dins l'habitació, i dono gràcies a Déu que puc veure, dons i ha molts cecs.
Encara que hem pesi aixecar-me, hem paro assegut uns instants en la vorera del meu llit, i dono gràcies a Déu, dons hi ha molts que no ho poden fer. Encara que m'enfadi quant no trobo les meves coses en el seu lloc, per què els nens ho han desordenat... Dono gràcies a Déu per tenir una bona mainada, dons hi ha molts solitaris que viuen amb soledat. Encara que el dinar no va ser massa bo, i el desdejuni molt pitjor... Dono gràcies a Déu per què tinc a casa aliments. Ni ha molts en aqueix mon que es moren de fam.
Encara que el meu treball casi sempre sia igual dono gràcies a Déu per tenir un lloc de treball. Dons hi ha molts que no en tenen.
Encara que no estigui massa conforme amb la vida, lluito amb mi mateix hi tinc molts motius segurament per queixar-me... Però dono gràcies a Déu per haver me donat la vida.
Encara que moltes vegades els diners no m'arribin per comprar unes sabates noves... Gràcies Pare Celestial, dons jo tinc peus, hi ha molts que no en tenen. Quant miro les meves mans malmeses pels treballs, dono gràcies a Déu, dons tinc dues mans, i quant percebo el meu sou que crec que es baix no hem queixo del pagament dels meus serveis, dono gràcies a Déu per percebre un sou baix, ni ha molts que ni això cobren.
Gràcies Pare del Cel Senyor tot Poderós...
En aquesta vida nostre hi ha mols germans que no tenen res de res i pateixen fam i penes... Gràcies Pare Celestial per l'aire que respiro i que segueixo respirant... Mes d'un ho ha deixat de fer avui! Son tantes coses que tinc jo per agrair-te... Per cada jorn que hem permets despertar, es el del a la vida. Dono gràcies de nou per tot el que hem concedeixes Déu meu.

Autor: Ferran de Montagut, escrita avui dia 6 de Novembre de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
Notes: Qualsevol semblança amb altre escrit no es possible, ja que aquesta oració sols ha sortit de la meva ment. L'Autor: Ferran
fnaspleda@hotmail.com ferran_de_montagut@hotmail.com mon_nou@hotmail.com aveura_si_truqueu@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es ferranmujalinaspleda@hotmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887248 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)