Cor de fusta

Un aire de solitud
m'acompanyava
allà on anés,
i malgrat que
la vida
m'estimava,
jo no entenia
d'amors vertaders.

Tastava el dolor
que em feia
gust d'aigua,
i el meu
cor de fusta
només bategava.

Les tendres passions
que suara
em cremaren
no són més que
cendres
de pluja mullades.

Que en queda
dels anys
de sang desfermada?
Només la remor
de fulles dels arbres.