Cor de fusta

Un relat de: zirconi
Un aire de solitud
m'acompanyava
allà on anés,
i malgrat que
la vida
m'estimava,
jo no entenia
d'amors vertaders.

Tastava el dolor
que em feia
gust d'aigua,
i el meu
cor de fusta
només bategava.

Les tendres passions
que suara
em cremaren
no són més que
cendres
de pluja mullades.

Que en queda
dels anys
de sang desfermada?
Només la remor
de fulles dels arbres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

zirconi

1 Relats

0 Comentaris

309 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor