Cops a la dona

Tot començá una tarda de febrer al 1995. Era tot fosc, no es sentia cap soroll. De cop i volta es sentí un home discutint amb la seva dona, la discussió arribá a un extrem, que l'home va començar a donar-li cops a la dona. El més trist era que tenien una filla, una nena molt intel·ligent, capaç i simpàtica, es deia Secilia.
Secilia no podia conciliar el somni amb aquells sorolls. De cop i volta va sortit a veure què era el que pasava i de seguida es va adonar que la discusió havia arribat a un extrem que el seu pare estava pegant a la seva mare.
El pare sentí un soroll i es va adonar compte que era la seva filla.
Secilia recollí les seves coses i...emprengué un llarg viatge en el que no sabia si podria tornar a soportar un cop més, una llàgrima més....