Convivència

Un relat de: Alvi
Ei, hem de parlar. Últimament l’ambient al pis ha estat una mica tens. Ja sé que sóc de temperament volàtil, però he intentat ser pacient.
La convivència amb tu m’està resultant difícil.
Sé que és dur perdre la feina, però has d’entendre que em desmoralitza molt tornar a casa, dia rere dia, i trobar-te tal com t’he vist en marxar al matí, immòbil al sofà.
Fas molta pudor, portes setmanes sense sortir del pis i ni una finestra has obert per ventilar. Ni t’has molestat a recollir la trencadissa que vam fer el dia que ens vam discutir.
Només et limites a mirar-me amb aquests ulls acusadors, i amb la boca entreoberta en un badall perpetu. La teva desídia m’exaspera i jo ja no sé què fer.
Ahir em va trucar la teva mare, fa dies que no sap res de tu. Estava molt nerviosa i li vaig haver de dir la veritat.
I ara és aquí, colpejant la porta. Sento els seus plors. I sento les sirenes, que s’acosten.
Ara he de marxar, però, quan torni, seguim parlant del tema. I ventila una mica, si us plau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alvi

2 Relats

2 Comentaris

323 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor