Contes per a nens bons abans d'anar a dormir (V)

Vaig arribar un dia a casa tard i per sort tota la quitxalla ja estava dormint. Però al anar-me'n a dormir em vaig trobar la meva dona que estava preocupada i no aconseguia aclucar ull. Què et passa?, li vaig preguntar. Res, em va dir. Com que res?, li vaig replicar. Estic preocupada per la botiga, em va dir.
La meva dona estava preocupada perquè ella, que regentava una botiga de perfums aromàtics amb efectes relaxants, hauria de patir les conseqüències de l'obertura d'una gran botiga d'una gran marca internacional. Li vaig fer entendre que el prestigi de les feines i les marques a vegades fins i tot és efímer i el que val es creure en un mateix i en la bona feina... Si vols t'explico una història, li vaig dir. Una història, tu...ara? No no cal, em va dir... I al final la vaig fer jeure al llit i li vaig explicar la història de l'Hugot el bruixot i la Nilda potinga. La història era prou dolenta com perquè es relaxés i s'adormís en cinc minuts...

EL BRUIXOT
(o l'elixir, el mantell i unes gotes del prodigi)
Ser ‘curandero' en aquests temps que corren no és gaire fàcil, certament. Això ho sabia prou bé, el vell Hugot, un bruixot de Bestiamuntsanta- tot i que en el moment d'aquesta història encara no havia aconseguit l'afegit de Santa-, un bruixot com dèiem que era conegut pels seus prodigis arreu de la comarca. Amb els anys, el seu rostre seductor i atractiu s'havia convertit en una cara plena d'arrugues i allò que les mestresses anomenen ‘potes de gall'. I la seva cabellera negra i imponent s'havia convertit en quatre pèls blanquinosos sobre una testa calva. La seva indumentària s'havia caracteritzat per un mantell negre espectacular- que sempre duia al damunt- i que segons els bestiamuntencs era la força del seu poder. Hom explica com amb aquesta capa havia foragitat mals esperits i tota mena d' èssers estranys.
L'Hugot no suportava veure's pansit i escarransit. Cada cop feia més el ridícul amb el seu mantell. No conseguia ni curacions, ni beneficis ni maleficis per ningú.
No conseguia espantar els mals esperits ni imposar respecte; tot el contrari, encara se n'enfotia la gent i molts cops el prenien per un vell boig, solitari i egoïsta. No sabia què fer. Estava preocupat. Ni el bruixot Bocagrossa- amb la seva ment perversa i maquiavèl·lica-, ni el mag Magí li havien facilitat una solució pels seus maldecaps.
El primer l'aconsellà de buscar-se una bona mossa i així recuperaria la joventut perduda. El segon li va dir, que si volia sentir-se jove, hauria de fer bones obres.
No sabia de qui carai s'havia de refiar. Ni la seva bola de cristall li facilitava solucions.
Un dia va creuar-se amb una jove que corria al poble a buscar ajuda. Necessitava un metge, però com que era festiu, no hi havia ningú disponible. L'Hugot va aprofitar l'ocasió per seduir aquella jove grassoneta amb mirada de murri que el posava molt calent. De res servíren les paraules, i la Nilda- que així és com es deia la noia-, li va dir que no en volia saber res d'un vell verd. Ell li va oferir la seva ajuda i ella el va conduir cap el seu pare que estava molt malalt i necessitava un miracle per aturar aquelles estranyes febres. L'Hugot va fer servir el seu mantell però veient que no servia de res el va llençar per la finestra. Decebut i avergonyit va fugir correns al seu cau.
La Nilda el va anar a visitar i li va demanar algún beuratge màgic, algún elixir per curar el seu pare. L'Hugot va retenir unes hores la noia i veient que rejovenia, la va retenir uns dies amb l'excusa que la necessitava perquè li descrivís tots i cadascún dels mals dels seu progenitor.
Així doncs, visitàren de nou el pare de la noia, i el bruixot li va donar unes gotes del seu elixir. El pobre home se'l va beure sense gaire convicció i a poc a poc el seu aspecte va empitjorar. L'Hugot havia fracassat. Mort de vergonya va fugir correns cap el seu cau i va adonar-se que la seva carrera professional havia acabat. Va delegar la coordinació del congrés de bruixeria a un altre del gremi i es begué d'un sol glop el seu maleït prodigi.
Finalment, decebut del tot, va llençar-se per un barranc. Minuts després de la seva fugida, el pare de la noia va vomitar aquell fastigós beuratge i de cop i volta va recobrar la salut i la vitalitat.
El capellà del poble va considerar que allò era un miracle i va demanar a Roma que concedissin a la seva població la peculiaritat de Santa. Així, les autoritats de la zona, després que s'escampés la proesa per tota la comarca, varen realitzar un acte simbòlic de canvi de nom al municipi. Pocs dies després, uns pastors trobaren un cadàver prop d'un barranc. Ningú va reconèixer que era l'Hug , l'Hugot, el bruixot. Ningú el va reconèixer perquè el seu cos havia rejovenit de cop. Tota la gent va coincidir que aquell era el cadàver més jove i bell que havien vist mai. La noia, la Nilda va expropiar-se de la cova i va començar una brillant carrera com a ‘curandera particular'.

La vida del vell Hugot havia naufragat amb un tres i no res, com un encanteri estrany. Ningú mai més va tornar a parlar d'ell. En canvi, la gent varen parlar força de la Nilda, que va pujar a l'estrellat popular, fins a tal punt que va conseguir sortir a la televisió i fer-se molt famosa.
Afortunadament, fins i tot, el meu mètode de contes per anar dormir va funcionar amb la meva dona.