Contes dels cinc sentits III

Quan els dits d'en Jordi llegeixen per ell, sent una vibració solemne i plaent al mateix temps, un calfred que li explora tot el cos, deixant-li secrets i paraules amagades a cada racó.
A la foscor del seu món pintat de ceguesa, les paraules llegides en Braille són com ballarines sensuals que executen una dansa sinuosa i suggeridora, fades de pells suaus que li xiuxiuegen històries impossibles a cau d'orella.
El tacte del paper, la rugositat de les línies, la capacitat d'imaginar, més enllà dels volums físics (que mai ha vist, cec com és de naixement) i els colors…
Ell inventa les formes, els móns, els mars, les muntanyes, a la seva manera a través del tacte de les paraules.
Així, també, s'inventa l'amor quan acarona la seva Alba, quan tots dos es despullen i ell passeja els dits per tots i cada un dels seus racons, fent-li sentir una vibració solemne que li deixa secrets i plaers amagats a la foscor de la seva cambra pintada de desig i estima.
Llegeix sobre la seva pell històries impossibles de cau d'orella, de danses sinuoses i suggeridores, i s'inventa els volums i els colors de l'èxtasi, més enllà de la imaginació i els límits.
I amb els llums tancats les seves pells són sempre diferents i meravelloses, i mai ningú ha vist res de semblant perquè no coneixen aquells instants màgics de tacte ple.
Tots són cecs de naixement.