Contes dels cinc sentits I

DE LA VISTA

La Joana surt de casa per anar, com cada tarda, al centre. Allà, com cada tarda, entra al sex-shop on treballa i es dirigeix als vestuaris. Es dutxa, es maquilla, s'escampa oli per fer que brilli el seu cos, es vesteix lentament, primer la llenceria blanca, després l'uniforme d'infermera. Finalment les sabates de taló.
Agafa un petit estoig on guarda el consolador i finalment, es posa la perruca rossa i la còfia amb la creu vermella. Es mira al mirall i intenta reconèixer-se més enllà de la seva disfressa.
Camina amb pas segur fins a la cabina on, durant hores, ballarà, es despullarà, es tocarà, es penetrarà amb el vibrador, mentre aquell sòrdid llit rodó fa voltes, i les finestretes de vidres fumats pugen i baixen aquelles pantalles que semblen parpelles, al ritme de les monedes de la gent que, des de la foscor, la mira.
I sent les seves mirades, passejant-se pel seu cos brillant d'oli, captant cada detall del seu ball eròtic, cada moviment lliscant del làtex al seu interior.
I quan surt d'allà i torna a casa, es torna a dutxar, fa un acte d'exorcisme d'aquella altra personalitat seva, s'estira al llit i dorm malament, perquè quan apaga el llum, a la foscor veu els ulls d'aquells que la miren quan és a la cabina, i se'ls imagina girant al seu voltant, ella estirada nua i indefensa al llit rodó, que no es mou. Fan voltes pujant i baixant aquelles parpelles mecàniques i rectangulars, mentre dringuen les monedes, i la Joana els veu tocant-se, són tot ulls, mirades, que la volen, que la devorarien si en comptes d'ulls fossin boques.
Dorm malament, assaltada per aquestes visions, fins que el petit es desperta plorant i cridant-la, com cada nit des que està malalt.