Conte UNA DONA POBRE!

Un relat de: Ferran de Montagut

Conta una llegenda que una pobre dona amb un infant en els seus braços, caminava pel bosc hi la passar pel d'avant d'una cova, va escoltar una veu misteriosa que venia de dins d'ella, aquella veu misteriosa li deia:
Entra i pren tot el que a dins i trobis, tot el que desitgis es teu si ho agafes, però sols hi ha una cosa: Recorda que el principal i es que en el mateix moment en que de la cova surtis... Aquesta es quedarà tancada, i ja mai mes es podrà tornar a entrar en ella, quedarà segellada per a sempre. Per tant aprofita si vos aquesta única oportunitat, però dona no oblidis el principal... Lo de la porta!
La dona amb certa por va entrar dins aquella misteriosa cova, i sols d'entrar ve veure un munt de joies i riqueses, hi havien tantes que no sabia que fer ni per on començar. Va quedar embadalida d'avant tant d'or i pedres precioses, el primer que si li va ocórrer va ser deixar el seu fill al terra assegut i va començar a omplires amb una certa ansietat tot el que li cabia en el davantal
La veu misteriosa va parlar de nou i va dir sols et queden uns pocs minuts.
Esgotats aqueixos minuts la porta pensa que es tancarà, ella carregada amb tot el que va poder agafar i mes va córrer cap a la sortida de la cova en el moment que l'havia passat es va sentir una forta fresa i la cova es va tancar...
Va ser quant llavors es va recordar de seu fill, d'aquell petit infant que abans duia en braços i que ella el havia deixat assegut al terra de la cova.
El infant era sol a dins!..
Hi la porta estava segellada ja per sempre mes!...
Aquella fortuna a la pobre dona li va durar molt poc, jo mes aviat diria que gens i la desesperació, es va apoderar d'ella per la resta de la seva vida.
*************************
Epíleg!
El mateix pot passar amb nosaltres. Ja que de vegades tenim a la vas de la nostres mans el poder i la glòria. Hi ens oblidem de les coses mes estimades i petites.

Ha sigut una relat per en Ferran de Montagut escrit en l'estudi del "MARESME" a ca la "KARINA" en dia 1 de Gener del 1990 en el Barcelonès. E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com i ferran_de_montagut@msn.com etc.

Comentaris

  • I aquesta és la història[Ofensiu]
    rnbonet | 21-04-2005

    uqe ha portat tanta pelèmica. No està malament del tot, però no se'n passa.
    I si Fabra alcés el cap...

  • enganyar-se a un mateix ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 19-04-2005

    crec que tant s'enganya a un mateix el que es valora, com el qui penja relats que fa anys que corren per internet en castellà i es limiten a fer la traducció al català ... i de passada també enganya els altres ...

  • FAIG UNA PUNTUACIÓ DEL CONTE[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 18-04-2005 | Valoració: 10

    He llegit els poemes que t'han publicat a vui i el conte,
    la veritat és que m'agrada més la teva faceta prosistica més que la de rapsoda.

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)