Conte de Nadal o de Reis (Capítol 2 de 2)

Recordarem una mica com va acabar el primer capítol:
El vell que havia anat a demanar aixopluc en la cabana havia menjat lo poc que li va oferir l'àvia, i amb la nena semblava content encara que ella li estires aquella llarga barba blanca. El vell explicava que anava molt lluny i que el cavall que ell anava al sobre d'ell es va morir, i ara no sabia com fer-ho per continuar viatge al lloc on havia d'anar, ja que el lloc era molt llunyà.

*******************

Segon i últim capítol del conta de la seria contes d'hivern explicats per l'àvia a la vora del foc de tronc de llenya, en aquelles llargues nits de l'hivern. Per Ferran de Montagut.
"CONTE DE NADAL O DE REIS"

Prosseguirem el nostre conta:
L'Àvia li digué que es podia quedar a dormir. Mentre això deia... Trucaren de nou a la porta de la cabana. L'Àvia va anar a obrir aquesta vegada mes valenta ja que a dins la cabana hi havia ja aquell nou vell. Al obrir la porta: ¡Oh! Sorpresa Eren dos vells mes, un de pell negra que ella no havia vist mai en la seva llarga vida, l'altre la pell seva era roja, i li demanaren també acolliment, varen entrar molt apressurats dons a fora feia un fred que no es podia aguantar i els pobres pares encara no havien tornat de les seves feines de cada dia. Quan es trobaren dins la miserable cabana, ¡oh! Sorpresa, varen veure assegut a prop del foc al seu company Melcior. ¿Que feu aquí Melcior? ¿I vos Gaspar?
Gaspar, li contestà, mireu com ja sabeu anem de tornada cap el nostre Reialme, com cada any cansats d'haver repartit com cada any, any rera any les joguines a les cases dels nens que s'han portat be tot l'any i que han sigut bons i que han estimat als mestres i als seus pares.
Melcior, digué: Jo ja ho he fet també, però tornant cap a les meves terres se m'ha mort el cavall i el meu seguit també l'he perdut, i aquesta bona gent m'han donat menjar i un reco per escalfar-me. Baltasar escoltava i no deia res, Baltasar s'apropà a la nena, i li digué: ¿Què t'has portat be aquest any? La nena li digué tota somrient que sí, un si em una veu molt fluixeja, Baltasar s'apropà als seus amics i els hi digué algun mot a cau d'orella. Gaspar va sortir, va agafar alguna cosa de dins d'un sarró que portava el cavall i que encara li quedava i desprès va tornar dins la cabana, i li donà a la nena aquella una preciosa nina, la mes maca que li quedava. La nena la va agafar molt contenta dons com aquella no l'havia vist mai, brincaba d'al-legria.
Poc després entraren a la cabana els pares i quedaren sorpresos d'aquells estranys viatgers, tots vestit de riques robes de seda i pedreries que l'àvia no havia pogut apreciar be degut a la seva mala visió de la llum de les torxes, i clar la nena tampoc havia fet cabal, com deia els pares no havien vist mai tot aquell esplendor de pedreria diamants i perles plata i or, quedaren enlluernats.
Varen preguntar: ¿Que feu aquí bones gents? No veieu que aquest no es lloc per tant alts Senyors. Hi ha continuació digueren: ¿D'on sou? Ells tots a una digueren de molt lluny, la nena tota entusiasmada els hi ensenyà als pares aquella nina, ¿ells? Se la miraren tots dos sorpresos, i li digueren d'on l'havia treta. La nena molt contenta els hi digué: Que li havien donat aquells tres homes estranys.
El pare, li digué: Preciosa tornals-hi, no es cosa per a tu nosaltres no la podem pagar tu ja en tens una de nina que et va fer l'àvia em retalls dels filats. Ella va escoltar les paraules del pare i va fer intenció de trornar-la, i aquells estranys homes li digueren que no, que la nina aquella era per a ella.
L'Àvia digué: A cau d'orella al pares i sense que se li notes massa va dirlis, voleu dir que no son els "Tres Reis Mags d'Orient". La mare va dir: ¡Ca no pot ser! Mentre els tres nobles personatges des de un angle de la miserable cabana, sens dir res ni un sol mot, escoltaven l'entranya conversa que sostenia aquella pobra família.
La mare continuà diguent: aquestes coses només els hi passen a les fámilias dels pares rics; no pensi begenades àvia, que nosaltres som molt pobres, molt pobres, i amb prou feines vos sabeu que no tenim prous diners ni per anar a mal comprar al poble ni per escolaritzar a la nena, ni roba quasi podem comprar, i molt menys una nina, tan maca com aquesta. Encara que em resat molt, no passen aquestes coses, ¡ni molt menys àvia! Trieu-vos ho del cap. No poden ser aqueixes persones que vos dieu.
El tres homes que escoltaven la conversa, de sobta s'aproparen a la família i els hi digueren: Que tenia raó l'àvia i que veritablement ells eren els tres ¡Reis!
Desprès d'haver parlat una estona amb la família, era ja ven nit entrada, va ser quant llavors els tres Reis Mags es varen acomiadar de tots molt agraïts pel que havien fet al seu company i varen els tres seguir el seu camí de retorn al seus llocs de partida, i els hi digueren amics fins l'any que be. Llavors any rera any quant de tornada de deixar les joguines, passaven per aquella vella cabana, per deixar-lis a tots molts i molts regals, i la nena trista cada volta estava molt mes contenta i riallera, els seus pares la varen poder portar al col·legi, va aprendre molt i quant es fer gran com que tenia estudis va comprar una bona casa als seus pares estimats que aleshores ja eren també vells, els tenia amb ella a aquella casa tan bonica, l'àvia de tan velleta es va morir, com tothom quant arriba nostre hora, els tres varen ser molt feliços, i any rera any rebien la visita del tres Reis Mags.
Fi
Autor: Ferran de Montagut , escrit avui tarda dia 5 de Febrer del 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Prop Pirineus de (Girona) Catalunya.
(Aquest conta fou escrit la primera versió en el meu estudi de Barcelona, en el mes de Febrer del 1992 encara que no recordo la data, avui després d'onze, anys després, rescrit de nou amb algunes rectificacions en el meu estudi com abans he dit de Girona).

Notes: Qualsevol semblança amb un altre conta o narració no es possible dons aquest va sortir llavors de la meva ment i ara els arregles també, axis que no li donin mes voltes ja que no hi ha cap mes explicació. L'Autor: F.M.N.
E-Mails: ferran_de-Montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com
drago_del_mon@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com ferran_naspleda@hispaviata.com ferranmujal@yahoo.es ferran.mujalinaspled@lycos.es juandemontagut@latinmail.com nil_de_cos@msn.com
el_hombre_de_la_calavera@msn.com unic_drac_del_mon_llierca@msn.com
aneu_a_la_merda@yahoo.es barondemontagut@terra.es