Contamina'm, per favor

Contamina'm, per favor. No deixis que l'amor m'aplegui de cop i me tanqui dins una bimbolla. Contamina'm amb fum de cigarro dins un pub irlandès de Madrid. He d'arribar tot sol a ca meva amb la camiseta intoxicada i els cabells fumats. He de destil·lar l'alcohol de la fruita més gustosa per engatar-me de puta món. No m'he d'aturar a Inca si duc benzina al cor per arribar a Alcúdia.


Complica'm, per favor. No deixis que avorti el fill Gris d'en Blanc i en Negre. No me simplifiquis en un sí o un no. No em desenamoris d'ella perquè sí. Ni m'enamoris d'ella "per què no?". He de cercar les coses que no funcionen, analitza-ho tot fil per randa, trobar el Kitt de la qüestió. Si estic massa bé amb qualcú, qualque cosa falla, si estic malament, també, si no sé que passa, és que qualque cosa passa.

Compara'm, per favor. No deixis que el present enniguli la felicitat del passat i prepara'm per a la tormenta futura. He de comparar com estava abans amb com estic ara. Ho he de comparar tot, encara que estigui prohibit per llei.

Consolida'm, per favor. No deixis que balli dins la confusió. Cimenta'm des de ben endins. He de fer una talaia sòlida per moblar-la amb ruptures. He d'adoptar una postura fixa que accepti canvis radicals sobtats.

Convida'm, per favor. A sopar, per exemple.

Comença'm, per favor. No deixis que caduqui dins la teva gelera. Obri la llauna i menja fins que en tenguis ganes. No passis pena si no t'ho pots acabar. Tanmateix la primera mossegada serà la millor. He de començar molts projectes fins que n'acabi un.

Consola'm, per favor, perquè ja estic contaminat. La vida s'ha complicat tant que ja no la puc comparar amb cap vida anterior. Necessit consolidar una relació íntima amb els meus esquemes i convidar-los a tirar-se des del Cap Blanc, cada quinze de març. Només així començaré a visualitzar que la vida és un continu començar. I aquest serà el meu consol.