Conjunt

Feia temps que, cada vesprada, ell anava un ratet a la platja.
Quasi de manera rutinària, cap a les tres del migdia, agafava el metre i, a poc a poc, ajudat del seu bastó, caminava fis al xicotet restaurant; es seia, demanava un cafè descafeïnat o un té amb llet i, tranquil·lament contemplava la mar; grisa si estava nuvolat o blava si es reflectia en ella el sol de la vesprada.
De vegades llegia, alçant la vista de tan en tan, per a comprovar amb satisfacció eixe entorn tan gratificant que l'envoltava.
Un dia de tants, de repent, al restaurant, va començar a sonar una cançó que li va resultar llunyanament familiar. D'un cop aflorà un record i una imatge del passat amb una claredat que el va alterar prou, sobretot per la poca importància que li va donar en el moment que aquell fet es va produir.
Fou vespres d'un Nadal, trenta anys en darrere quan va anar a comprar-se aquell disc. L'havia escoltat a la radio un dia, mentre conduïa; era una versió que recreava la música d'una coneguda pel·lícula; li va semblar tan ben feta i cuidada que va prestar atenció al nom de l'autor i es va fer el propòsit d'adquirir el disc; i això feu al cap d'uns mesos.
Tot i que mai hi havia pensat amb la situació que es va donar a la tenda, allí a la platja li va vindre a la ment amb una força inexplicable; recordà amb tota nitidesa el moment en que va agafar aquell disc de la prestatgeria de la tenda: coincidí, es colpejà amb una ma que també el buscava al mateix temps que ell. A la seua ment va vore perfectament aquella dona, el seu somriure, la seua cara serena que irradiava pau, el seu maquillatge subtil, la roba que portava amb eixe aire de formalitat informal,... Afortunadament hi havia més d'un disc i els dos agafaren un per a cadascú. Després, a la cua de la caixa, tornaren a coincidir també uns minuts..., o tal vegada foren sols uns segons.
Tanmateix, ara, assegut mirant la mar i escoltant la cançó, fou quan va ser veritablement conscient del que li havia passat en aquella cua i de quant li havia afectat.
De vegades coincidim amb persones amb les que, sense parlar siquiera, hi tens la sensació de que connectes, sents com una mena de complicitat, d'intimitat inexplicable que ni tan sols passa pel pensament, però que, si et passara, diries allò de "amb aquesta persona m'embarcaria jo en qualsevol projecte".
En aquell moment, a la platja, escoltant aquell conjunt de notes, tota una mena de sensacions li van començar a prendre amb tanta força que es va descontrolar del tot; d'un cop, va brollar en ell estima, afecte, atracció, desig, i unes ganes enormes d'abraçar aquella imatge del passat, de tornar a mirar aquells ulls.
Ell havia viscut una vida normal, prou placentera fins i tot; però era la primera vegada que experimentava aquestes emocions tan clarament, que sentia algo tan físic.
Completament torbat, desconcertat, trasbalsat, es va alçar cap a la barra, va pagar al cambrer i se'n va eixir fora dirigint-se, tremolós, cap a la parada del metre.
I fou allí, des de la finestra de la cuina del restaurant, que uns ulls el contemplaven.