Confusió

Veig el vent esquarterar la tarda,
A través d'una finestra fabricada de confusió.

De tant en tant em venen a veure,
M'abracen, em besen, em parlen aixecant la veu.

I després se'n van, i a pesar que em diuen avi,
O pare, o m'agafen les mans i em miren tendrament

Jo no els reconec, no sé qui son, i malgrat tot,
A vegades sí que els recordo.

I no sé si han vingut, o m'han trucat.
No sé si m'han besat, o si mai els he tingut.

M'agradaria molt retenir les llàgrimes, o si més no,
Entendre què les provoca.

Em llevo esquarterat pel vent de l'oblit,
Amb la ment assassinada de confusió

I vaig a dormir sense saber si he estat despert
O només he navegat per un mar de malsons.