Confusió. Primera part

Un relat de: adrianot

CONFUSIÓ
Primera part

00:02 hores

Tot va començar en aquella discoteca...
Com era d'esperar, el divendres per la nit allò estava totalment ple, i era difícil trobar un mínim espai per a desconnectar una mica de l'explosió produïda per la música, i descansar del sobrecarregat colorit de la il·luminació i el fum. Infinitat de gent ballava a ritme de la música; gent jove... i no tant jove; tot era vàlid per a desconnectar de tot, i simplement deixar-se'n endur per les sensacions de cadascú... Tot i que a aquelles hores, moltes d'aquestes sensacions no eren del tot recomanables.
A la barra, on els cambrers es disposaven, totalment acalorats, a servir les begudes a tots els clients concentrats allà, hi havia un jove de 17 anys i una jove de 14, que per a poder parlar no tenien més remei que cridar amb totes les forces a dos centímetres de l'orella de l'altre. La xica duia una minifalda i una camisa ajustada amb alguns botons despassats. Aparentment era massa jove per a poder estar en aquell local... Però era realment alta i tenia una figura irresistible... i això havia impedit als propietaris negar-li l'entrada. El xic, en canvi, era més normalet, amb els ulls rojos, la mirada perduda... en general, amb mal aspecte. Ell sostenia amb les dues mans una capseta de pastilles de colors, i la xica les mirava amb la boca oberta. Per a superar el so de la música, la xica va cridar fortament a l'altre:
- Necessite més!!
- Nena, si vols més pastilles ja saps el que has de fer!! -bramà el xic.
- Això mai!! -digué la xica, apartant-se de ell.
Però lamentablement, el xic no s'havia donat per vençut:
- Tu vindràs amb mi!! - i la va agafar dels cabells, duent-la a empentes a un magatzem buit. Ningú s'havia adonat de res del que havia passat...

***
El detectiu Juli Mateu descansava al sofà, veient a la televisió la sessió de mitjanit. Aquell divendres havia estat un dia com tota la resta: infinitat de cassos de tràfic de drogues, assassinats de gènere, violacions... De fet, Juli començava a estar fart de tenir sempre la mateixa rutina, i dedicar-se a tancar a psicòpates que als dos dies tornaven a estar en llibertat. A més, estava començant a deixar de banda la seua dona i els seus tres fills (la filla menor tenia tan sols tres mesos). D'alguna manera, començava a sentir que la seua presència en la família començava a ser anecdòtica: era la seua dona la que feia les tasques de la casa, era ella la que s'encarregava dels fills, era ella la que prenia les decisions familiars...
Als dos minuts de començar la pel·lícula, Juli va apagar la televisió, donat que era molt fluixa. Va pujar les escales fins arribar al pis de les habitacions, i va avançar pel corredor fins arribar a l'habitació de la seua filla menuda, que dormia plàcidament. Li va mirar el angelical rostre, que descansava en la cuneta. Juli va somriure. Era realment bonica, igual que sa mare... i igual que els seus germans majors. I és que la sensació de buit s'apoderava del detectiu cada vegada que recordava la rapidesa amb la qual havien crescut els seus altres fills: mai havia trobat el moment de passar una estona amb ells, ni de seguir-los dia a dia, i ara potser era tard. Juli era conscient de que algun dia hauria de prendre mesures, i hauria de triar entre la feina i la família... Realment eren coses incompatibles.
Sense ganes de res, Juli es va dirigir directament cap a la seua habitació, on suposadament ja dormia la seua dona... però no era així: ella li esperava amb els ulls oberts com a plats. Només entrar, ella li va dir, amb expressió tensa:
- Juli... hem de parlar seriosament.


00:09 hores

El magatzem estava ple de productes de neteja perfectament ordenants als diferents estants; tenia un espai lliure al centre. La porta no es podia tancar des de dintre. Però el jove de 17 anys hi havia col·locat una granera que bloquejava el pom de la porta. La xica de 14 anys, horroritzada, tractava de trobar alguna sortida en aquella habitació... Però prompte es va adonar que era impossible. El xic, amb una mirada que desprenia una confusió injustificada, va córrer cap a la xica i es va llançar damunt de ella, fent-la caure a terra. A continuació, la pobre víctima va començar a cridar amb la veu una mica sobtada pel pànic. L'agressor li va tapar la boca amb una mà, i amb l'altra va començar a arrancar-li la roba.
En aquell moment, un dels empleats de neteja es va dirigir cap al magatzem...

***

Aquelles últimes paraules van desmuntar a Juli. Però la sorpresa no era tan gran com cabia esperar: d'alguna manera el detectiu era conscient de que en qualsevol moment les anava a escoltar.
Vacil·lant, i sense cap pressa, Juli va seure al llit amb la seua dona, que s'havia incorporat.
- Bé... tu diràs -digué Juli, amb un fil de veu. La dona li va contestar, seriosa:
- Quin dia era hui?
El detectiu no s'esperava aquella pregunta. No obstant, va començar a fer memòria, sense cap èxit. La dona tornà a intervenir, amb una veu carregada de fúria:
- Hui el teu segon fill, Josep, ha complit 12 anys. Ara està a la seua habitació, pensant en què deu sentir el seu pare per ell-. No va dir res més: d'una manotada apagà la llum. Tot quedà fosc, silenciós.


00:12 hores

El jove de 17 anys continuava al damunt de la pobre xica, a la que havia deixat completament nua. Ella feia esforços inútils per cridar, però amb la boca tapada no podia fer gran cosa. La violació s'estava consumant. Però en aquell moment, algú va intentar entrar al magatzem... Això li va donar noves forces a la xica, que li va mossegar la mà al seu atacant i va poder cridar amb força:
- Ajuda!!

***
Juli va trigar una bona estona en reaccionar. No es veia amb cor per a posar-se al llit amb la dona. Va preferir quedar-se allà clavat durant uns segons, reflexionant... Com podia haver oblidat l'aniversari del seu fill? A l'instant, Juli començà a recordar: el dilluns anterior, la seua dona li havia recordat quin era el regal que li feia il·lusió a Josep, i també que Juli es demanés permís per a lliurar el divendres per la nit, i així poder celebrar l'aniversari en família... Però el detectiu havia recordat massa tard: ni regal, ni permís... ni tan sols una felicitació. Evidentment, Juli es sentia molt malament per tot això.
Durant tota aquella setmana havia treballat des de primera hora del matí fins ben entrada la matinada. I se li havia oblidat completament l'aniversari. Es va incorporar i va dirigir-se cap a l'habitació del Josep, amb l'esperança de que encara estigués despert. Però va ser en aquell moment quan el Juli va perdre definitivament els papers: Josep no hi era a l'habitació...

***
00:13 hores

A l'altra banda de la porta del magatzem, l'empleat de la neteja començava a desesperar-se al no poder obrir aquella porta. A més, la música tronadora de la discoteca li feia posar encara més nerviós.
Sense cap altre remei, va decidir anar en busca d'algun instrument útil per obrir-la. Evidentment, amb aquell escàndol era incapaç d'escoltar res. I menys encara una veu provinent del magatzem...


... CONTINUARÀ...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

adrianot

3 Relats

2 Comentaris

2333 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00