composició ràpida de l'home

Un relat de: Marc Freixas

cabells,
cap,
cervell

ulls,
nas,
pòmuls,
llavis,
dents,
cara

coll,
braços,
mans,
pit,
panxa,
esquena,
penis,
vulva,
cul,
cuixes,
genolls,
peus,
cos


així estem fets,
composats,
distribuits,
alliberats,
emmarcats,
modelats,
estilitzats


i ja sé que hi falten moltes altres coses,
però deixem la ciència pels científics

la il·lusió serà sempre pels optimistes,
i la felicitat pels alegres


aquesta ha de ser per sempre la composició ràpida de l'home

(una mica per sobre és així)


ni més
ni menys

Comentaris

  • Composició ràpida d'un comentari: opinió subjectiva totalment obviable si el firmo jo[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 28-07-2005

    M'he proposat comentar-te un poema
    però no és fàcil
    primera perquè no sé escriure poesia
    segona perquè no he comentat mai un poema
    (em sembla)

    Després de la gracieta de torn, el comentari.

    Primer punt: el títol. Enlloc de "composició ràpida de l'home" hauria de ser "composició ràpida de l'hermafrodita": com si no s'entén que tingui vulva i penis alhora? ;-)

    Segon punt. L'enumeració de parts del cos dóna ritme a l'inici del poema i li dóna velocitat, però des del meu punt de vista (opinió subjectiva totalment obviable) seria millor que, al mateix temps que augmenta el ritme "gramàtic", també augmentés el "semàntic". És a dir, que l'enumeració no fos només un llistat de noms, sinó que es convertissin en una descripció amb un objectiu definit que augmentés la intensitat del relat, que tinguessin alguna mena d'ordre intern que els donés sentit. Descrius de dalt a baix (no t'ho negaré: és un ordre) però tan parles de parts externes com d'òrgans interns: per què no buscar una forma més poètica i menys rígida que vagi a buscar alguna part del cos en concret (el cor, el cervell, els ulls,...)?

    Tercer punt. La conclusió. Això de què la felicitat serà pels alegres. Com a frase està bé però... Realment té sentit en relació amb el poema? A mi, personalment, m'ha trencat el fil del poema i me n'ha fet perdre la màgia.

    Quart punt. M'han encantat el tercer i el quart vers començant pel final: primer dónes firmesa, et poses en un pedestal i dius que les coses són així perquè... Perquè tu ho dius! Al vers següent, en un xiuxiueig entre parèntesis, t'autoposes en dubte. M'ha fet pensar si la gent eminent que surt per "la nostra" també té els mateixos titubejos (si és així, el món potser encara té una oportunitat de sortir-se'n).

    Conclusió: és un bon poema però m'ha agradat més el què has penjat avui al fòrum ;-)

    Ens veiem,

    EmmaThessaM

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.