composició ràpida de l'home

M'he proposat comentar-te un poema
però no és fàcil
primera perquè no sé escriure poesia
segona perquè no he comentat mai un poema
(em sembla)

Després de la gracieta de torn, el comentari.

Primer punt: el títol. Enlloc de "composició ràpida de l'home" hauria de ser "composició ràpida de l'hermafrodita": com si no s'entén que tingui vulva i penis alhora? ;-)

Segon punt. L'enumeració de parts del cos dóna ritme a l'inici del poema i li dóna velocitat, però des del meu punt de vista (opinió subjectiva totalment obviable) seria millor que, al mateix temps que augmenta el ritme "gramàtic", també augmentés el "semàntic". És a dir, que l'enumeració no fos només un llistat de noms, sinó que es convertissin en una descripció amb un objectiu definit que augmentés la intensitat del relat, que tinguessin alguna mena d'ordre intern que els donés sentit. Descrius de dalt a baix (no t'ho negaré: és un ordre) però tan parles de parts externes com d'òrgans interns: per què no buscar una forma més poètica i menys rígida que vagi a buscar alguna part del cos en concret (el cor, el cervell, els ulls,...)?

Tercer punt. La conclusió. Això de què la felicitat serà pels alegres. Com a frase està bé però... Realment té sentit en relació amb el poema? A mi, personalment, m'ha trencat el fil del poema i me n'ha fet perdre la màgia.

Quart punt. M'han encantat el tercer i el quart vers començant pel final: primer dónes firmesa, et poses en un pedestal i dius que les coses són així perquè... Perquè tu ho dius! Al vers següent, en un xiuxiueig entre parèntesis, t'autoposes en dubte. M'ha fet pensar si la gent eminent que surt per "la nostra" també té els mateixos titubejos (si és així, el món potser encara té una oportunitat de sortir-se'n).

Conclusió: és un bon poema però m'ha agradat més el què has penjat avui al fòrum ;-)

Ens veiem,

EmmaThessaM