Complexitats

A les 14h12min el sol ja no entra per la finestra. Tomba la tarda, i els colors del pis viren tornassolats. Descompensació. Ara mateix, remor de cotxes i plors de criatura. Recordo el somni de balcons amb roba estesa una tarda d'estiu, molta calor i cares llargues. Hi vaig anar per aclarir les coses…El buit. I quin gust més salat que tenen...
L'espera. La busca dels segons no s'atura; va passant més temps…o en falta menys. No caminaré pel carrer del meu somni. Romandré aquí fins l'últim dia, seguretat de cova inexpugnable. Solitut ignífuga, on no passa res bo….ni dolent. Prioritats. No rebré el missatge, però també els meus dits quedaran intactes. Aviat tot tornarà a ser com sempre. Equilibri. El temps passa, llisca pastós, es ralentitza a voltes, enganxós com una gota de llard a la roba. Anyorança del futur. Deformació temporal. Predomina ara l'estat vegetatiu. El carrer amb la roba estesa…Em persegueix, desesperat. Ha sortit de casa per aclarir les coses…14h31min. Disjunció. Records angoixants d'edificis llustrosos, i preguntes. Batecs. Què coneixes d'aquesta empresa?. El cafè se'm refreda, i en faig un glop. Té gust de futur. Se'm deforma el temps. Volia saber com t'anava. Forada'm amb els ulls i no em tornaràs a veure. Vertigen. Trec el mocador, perquè degoto impaciencia. M'he quedat en blanc. Se m'han assecat les paraules.